CARTA DE LA CARME AL CARLES

Aquest divendres va fer quatre setmanes que el meu germà Carles ens va deixar. Han estat dies molts intensos, durs, de germanor en família, de retrobament amb amics, de gestos i paraules poques vegades dites, de llàgrimes i de tristesa. Uns parlen de fer-li una mena d'homenatge, altres ja han preparat una missa dels Cavallers del Sant Sepulcre pel proper 27 de setembre. Tot allò que faci amb el cor és ben rebut, un bon acte. Com ho són els diversos comentaris que els amics del Carles han anat deixant a l'article, preciós i perfecte, redactat pel nostre amic Ignasi Basora i publicat al Reus Digital.

Faltaven les paraules de la Carme, la seva dona, la meva cunyada. Ja les podem llegir en aquest mitjà, en aquest enllaç. També les poso aquí perquè crec que s'ho mereix tan aquesta ocasió com, sobretot, la persona que les escriu i la persona a qui s'adrecen. No tinc costum d'anar als cementiris a portar flors als qui ja no són amb nosaltres en aquest món però demà diumenge si aniré al de Reus. Li vull explicar tot això al Carles, en tinc necessitat, el trobo molt a faltar. Us deixo amb la carta de la Carme i acompanyo el text amb una peça musical del músic grec Yanni, un tema anomenat "El somni d'un home" que em recorda molt al Carles. Ara si, la carta:

Amb un nota en que comunicava "amb gran dolor i en l'esperança del retrobament a la Casa del Pare", vaig fer saber a alguns amics que viuen fora de la nostra ciutat que el meu marit Carles ens havia deixat. D'això ja fa quasi bé tres setmanes, i durant tot aquest temps han sigut nombrosíssimes les mostres de condol i els gestos d'amistat vers la nostra família. Han estat aquests, certament, els dies més durs de la nostra vida, dies que hem viscut units amb la força que dóna el saber que el nostre estimat Carles ha arribat a la casa del Senyor, i està descansant en els prats deliciosos de que ens parla el salm número 23.

Totes les persones que han parlat del meu marit en ocasió del seu traspàs, han remarcat de manera unànime la vivència de la Fe en el Crist ressucitat que va tenir durant tota la seva vida i que, incrementada, el va acompanyar durant tota la seva malaltia i, molt especialment, en aquests darrers mesos, quan ens deia que no volia morir perque volia viure al nostre costat, estimant-nos, com mai havia deixat de fer-ho (malgrat els sotrecs que la vida dóna algunes vegades), però que si no podia ser així, tampoc li feia por marxar, perque a l'altra banda l'acollirien els braços amorosos de Déu, portadors de la felicitat eterna. És per això, que si he de donar un lema que presidís les seves actuacions, m'he de remetre a aquella frase de l'arcangel Gabriel a Maria, repetida també per Jesús als apostòls diverses vegades abans de la seva Ascensió: "No tinguis por", "No tingueu por".

I així va ser la vida del Carles. No va tenir por en treballar desinteressadament al Menjador de Mossèn Bara, o a convertir-se en un màgic rei Melcior que arribava carregat de joguines a les cases d'uns nens que restaven estorats en veure'l. No va tenir por tampoc en fundar l'Associació Recull d'Estudis Històrics. I tampoc va tenir por en reorganitzar, desprès d'una desfeta històrica, els Cavallers del Sant Sepulcre de la Reial Congregació de la P.Sang, ni de portar la Mare de Misericòrdia, ni de... ni de... ni de.... tantes i tantes coses que feia amb tota la disposició de cor, en bé de la seva tant estimada ciutat de Reus.

I, quan, l'any passat, penssavem que estava recuperat del transplantament i s'obrien nous horitzons, diferents, però tanmateix engrescadors, no va tenir por a fer plans. Plans per la vida en comú, i plans per fer actuacions concretes que poguessin aportar quelcom de positiu als seus receptors. Els primers s'han ajornat fins al retrobament; els segons està a les nostres mans el dur-los a bon terme, i aquesta és la nostra voluntat.

Alguns amics i algun dels col.lectius als quals pertanyia, s'han posat en contacte amb nosaltres per fer-li un homenatge. Per endavant els hi dono les gràcies i el seu germà Oscar, la meva cunyada i jo mateixa col.laborarem en tot allò que faci falta. Perque se'l mereix. Va encarnar l'entusiasme i la lluita per la vida.

Agraeïxo, també, el suport rebut el dia de l'enterrament, amb un temple de la Sang ple de gom a gom. A tots aquells que van venir de cor, una abraçada molt forta. A tots aquells que van venir, tal com deia el mateix Carles, "que van al funeral d'algú perque toca anar-hi", dir-lis que la seva pregària no ha caigut en un sac buit. A tots aquells absents, acabaré com he començat, citant els Salms, en aquest cas el salm número 7:" Déu és un jutge just, és un Déu que judica cada dia".

De ben segur que, des del Cel, el Carles ens mira amb aquella mirada intel.ligent i dolça que tenia, i riu per sota el nas. Estem orgullosos de tu. Moltes gràcies pels quaranta anys que es caminat amb la teva familia, i els quinze que ho has fet amb mi.



Comentaris

David K. ha dit…
M'ha agradat molt aquesta carta. Dona-li una forta abraçada a la teva cunyada. Cuiad't molt amic.
Anònim ha dit…
Un escrit sincer, fet amb amor, amb el cor i molta espiritualitat.
Oscar Ramírez ha dit…
David, així ho faré. Moltes gràcies amic.
Oscar Ramírez ha dit…
Anònim, molt ben definit. Moltes gràcies.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS