Header Ads

PER QUEDAR-SE GLAÇAT


Fa pocs dies que es coneixia la noticia i per més que li dono voltes no acabo d’entendre com un fill pot ser tan mal fill per a robar als seus pares la casa on han viscut tota la vida i obligar-los a anar a una residencia. Ha succeït a Sevilla i el cas és molt trist, toca la fibra i afecta la sensibilitat de les persones. Ara fa quasi 40 anys que els pares, un matrimoni de 80 anys, van comprar una casa i van signar un document privat de compravenda. No van anar al notari i en aquest punt el fill se’n ha aprofitat perquè ell si que ho va fer a més d’inscriure la vivenda al registre. Ara, de cara a la llei, el fill és el propietari de l’habitatge i ha fet fora als pares. Tenen dos fills més i els dos s’han posat de part del primer o sigui que han hagut d’anar a una residencia, sols i sense cap diner.
Us poso dos enllaços amb dos vídeos on veureu el dia en què els fan fora i on s’explica aquesta història que m’ha deixat completament glaçat. Feu clic aquí o bé en aquest enllaç.
L’altra informació que també m’ha deixat glaçat és menys dramàtica a primer cop d’ull però ho serà d’aquí a unes dècades. La foto que acompanya aquest post és d’un iceberg que té les mateixes mides que l’estat de Luxemburg. Aquest bloc de gel, de 2.550 quilometres quadrats, 400 metres d’alçada i mil milions de tones de pes es va separar el passat 12 de febrer del Glacial Mertz, un cos de gel flotant de 160 quilometres d’amplada. Els dos són a l’Oceà Antàrtic, al sud de Melbourne (Austràlia), però el nou bloc avança molt més ràpid que l’altre gegant. Si la temperatura del mar segueix pujant i aquest iceberg passa la frontera àrtica i es comença a desfer, els perills són imminents en poques dècades. L’aigua que conté és capaç d’omplir el port de Sidney 10 vegades però a més es produiria una alteració de les corrents oceàniques i una pertorbació de la biodiversitat de la zona. Explicat de manera més senzilla: pèrdua d’espècies animals, alteració del moviment dels oceans i greus inundacions a Austràlia. És un efecte més d’aquell terme que anomenem Canvi Climàtic en el qual tots hi pensem i molts pocs hi actuen.

2 comentaris

Agnès S. ha dit...

Ja ho pots ben dir, per quedar-se glaçat, però el primer cas que expliques, més que en el 2on. Pel meu (dis)gust.

Oscar Ramírez ha dit...

Si Agnès, ja sé que és cert que el primer cas fa més fredor humana, ens toca més a prop. El segon el veiem des d'una optica més llunyana tot i que segueix existint. Gràcies pel comentari.

Amb la tecnologia de Blogger.