07 de maig 2014





Llegiu la següent història. És real. 

Ell té vuitanta anys i insisteix en esmorzar amb la seva dona. 

Li pregunto: Perquè és en una residencia per la gent gran la seva dona?

I ell respon: Perquè té Alzheimer, pèrdua de la memòria. 

Llavors, li dic jo: Si fas tard un dia a esmorzar, ella no es preocuparà pas. 

No, em respon. Ella no recorda res. Ja no sap qui sóc. Fa cinc anys que no em reconeix. 

I jo, sorprès, li dic: I tot i això, segueixes esmorzant amb ella cada matí malgrat no et reconegui.

Ell, l’home, em somriu i m’agafa molt fort la mà. I em diu: 

Ella no sap qui sóc jo. Però jo si que sé qui és ella.  

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -