29 de maig 2014



El temps que es perd és vida que se’n va sense més. Perdre el temps és el pitjor que podem fer als nostres dies. No heu tingut mai la sensació, quan esteu amb algú o després d’estar-hi, que heu perdut el temps? Conscients que no us ha aportat res? Sabent que us han marxat uns minuts o unes hores que podrien tenir un destí molt més aprofitable?

Jo, particularment, si que tinc aquesta sensació. L'he tingut darrerament i per això he decidit reduir el meu cercle de coneguts a qui dedico cert temps de tant en tant per quedar-me només amb aquells que valen la pena i m’aporten, ens aportem, quan ens veiem. 

No hem de permetre que ningú ens robi el temps. Si voleu, feu la prova. Analitzeu qui us aporta i en quina mesura us nodreixen les trobades amb les persones. Si el resultat és en negatiu, foragiteu-los del vostre cercle. Si sumen, manteniu-los al vostre voltant. 

Feu neteja dels facebooks i altres xarxes socials, esborreu del mòbil a qui no us truca mai, dossifiqueu les vostres presències i regaleu les vostres presències a qui se les mereixi. Feu-vos amos del vostre temps! Viviu-lo! Gaudiu els dies!

Penseu en el present, aventureu-vos a fer allò que us demana el cor, no deixeu passar més trens ni permeteu que les errades us mengin per dintre, feu el Carpe Diem que sempre hauríem de proclamar tots com a humans efímers que som. 

Com canta el meu estimat Carlos Chaouen...el tiempo, que parece que va a venir y ha se ha ido.


Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -