12 de maig 2014


Tinc dues notícies, una de bona i una de dolenta. A la pel·lícula Amici miei, cinc amics es reuneixen per viure la vida d’una altra manera. Tenen professions diferents, tenen més o menys la mateixa edat i junts inicien tot un seguit d’aventures. 

Aquest estiu tinc una proposta semblant, anar amb uns amics italians a gaudir, durant deu o quinze dies, de recitals de música i poesia amb harmonia i divertiment que faríem a diferents bars, restaurants, teatrets, places, carrers i altres espais improvisats. Es tractaria d’això, d’arribar a un lloc i fer que la gent es diverteixi amb nosaltres i nosaltres amb ells i entre nosaltres mateixos. Sense guions ni protagonismes, amb el plaer de passar bones estones. Així de fàcil. 

Aquesta és la bona noticia del cap de setmana.  La dolenta es l’agreujament de l’estat de salut d’un molt bon amic a qui els metges van desnonar fa quinze dies, una persona que és molt important com amic i en aquest blog especialment. No en puc donar massa detalls més perquè hem acordat amb tot el cercle d’amistats i amb ell que ha de ser un moment de silenci i calma. Faig allò que ens ha demanat, tirar endavant abans que ell aturi el seu camí i seguir endavant quan ja no sigui amb nosaltres. 

Em consta que ara mateix ja no pot llegir aquest espai, com feia cada dia, però des d’aquí només li puc donar tantes gràcies com les que em surten del cor. La vida és dura i els cops són constants. Malauradament sempre tinc dues notícies o, més ben dit, a vegades només una de sola i no és pas la bona. 

Feu-me un favor. Somrieu i no pareu de viure. I si el moment us gira l’esquena, doneu-li de nou la cara.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -