FOGH IN NAKHAL
Em permetreu que
aquest escrit, que és el primer que faig des de la meva nova llar, el tituli
com la cançó que escolto - amb l’avantatge de no tenir veïns ni a dalt, ni a
baix ni als costats - i l’esperança que
les notes del tema i les paraules que ara surten, iniciïn el vol cap el
paisatge que tinc davant els meus ulls. La lluna, preciosa aquests dies,
acompanya. La calma, després de tants dies de tràfec, també.
FOGH IN NAKHAL (cant sufí)
Tanco el ulls en
el temps sempre fosc. Però en el domini de la preexistència, abans de la
revolta i el dolor, voles en cadascun dels racons que l’altre estiu va
construir-nos a peu de camí plegats. Sóc mut i dibuixo ones que traspuen
imatges on bevem versos i tastem cossos.
I la pluja, ara
llunyana, xopa els instants que se m’escolen pels finestrons i es filtren pels
camps, arbres i arrels que, nues, em provoquen a pocs metres. Col·lecciono
solituds, papers antics ja llegits però sense destí final, llibres en blanc i
tempestes invisibles de mots que no fereixen a la teva bústia mental. Per no
dir res, beso el silenci.
Cau la nit i
m’encadena. La caiguda del sol és, ara, la percussió del parpelleig.
Comentaris