06 de maig 2014



Em permetreu que aquest escrit, que és el primer que faig des de la meva nova llar, el tituli com la cançó que escolto - amb l’avantatge de no tenir veïns ni a dalt, ni a baix ni als costats -  i l’esperança que les notes del tema i les paraules que ara surten, iniciïn el vol cap el paisatge que tinc davant els meus ulls. La lluna, preciosa aquests dies, acompanya. La calma, després de tants dies de tràfec, també. 

FOGH IN NAKHAL (cant sufí)

Tanco el ulls en el temps sempre fosc. Però en el domini de la preexistència, abans de la revolta i el dolor, voles en cadascun dels racons que l’altre estiu va construir-nos a peu de camí plegats. Sóc mut i dibuixo ones que traspuen imatges on bevem versos i tastem cossos.

I la pluja, ara llunyana, xopa els instants que se m’escolen pels finestrons i es filtren pels camps, arbres i arrels que, nues, em provoquen a pocs metres. Col·lecciono solituds, papers antics ja llegits però sense destí final, llibres en blanc i tempestes invisibles de mots que no fereixen a la teva bústia mental. Per no dir res, beso el silenci. 

Cau la nit i m’encadena. La caiguda del sol és, ara, la percussió del parpelleig.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -