17 de juny 2014


L’amic Nicola Vacca explicava ahir una historia real que pot sonar a graciosa per aquelles persones que no troben cap plaer ni utilitat a la lectura però que, pel contrari, indigna als qui vivim de les lletres i les necessitem. 

El Nicola va comprar un llibre fa uns mesos i quan li va arribar, com podreu observar a la foto que va fer, estava del tot destrossat. L’editor va decidir enviar-lo al domicili del Nicola per correu normal i sense cap mena de protecció per garantir que arribés en condicions. I ja veieu el resultat de la mala gestió. El cas, és que el Nicola va escriure a l’editor demanant explicacions i aquest li va garantir que buscaria solució al problema. I la solució, no ha arribat.

Explicada l’essència del problema, passo a traduir alguns dels fragments de la denuncia feta pública pel Nicola perquè crec que evidencien que hi ha gent que dóna als llibres el valor que es mereixen. Perquè els necessiten per viure i viuen millor gràcies a ells. Un llibre no és tan sols un conjunt de pàgines amb lletres, és un recull d’emocions i pensaments traduïts en paraules que passen de les mans que l’han escrit a les mans que l’obriran i descobriran a la mirada del lector. 

El Nicola parla de l’assassinat d’un llibre que va arribar a les seves mans en un estat d’angoixa, violat i torturat. Afegeix que la sensació al veure’l, li va provocar un daltabaix i que es va sentir molt malament. En aquell just moment, fins i tot va pensar que hi hauria d’haver una mena de telèfon blau per la defensa dels llibres. 

I com el Nicola no volia quedar-se sense fer res davant la barbàrie, va contactar amb l’editor que fins ara ha menystingut les queixes del bon amic i client que només li demana dues coses: que li torni a enviar de nou un exemplar del llibre que havia comprat i que a partir d’ara canviï el sistema d’enviament dels exemplars. 

El Nicola acaba la seva explicació, que com us deia està molt ben argumentada, explicant metafòricament que no es pot assassinar un llibre i sobretot perquè aquest exemplar del qual parla encara no havia tingut l’oportunitat de mostrar el contingut de les seves pàgines per arribar al cor i a la ment del lector que esperava nodrir-se amb ell, amb cura i respecte.

L’explicació pot sonar a rara, estranya, surrealista. Però tinguem en compte que tothom estima allò que més l’alimenta en cos o ànima. Per als escriptors i els lectors apassionats i permanents, un llibre és molt important. Esdevé l’eina fonamental, el gra de sorra que li falta al dia, l’alè de cada jornada. Llegir ajuda a posar vida als dies, escriure suposa viure als qui ens hi dediquem. 

Des d’aquí, el màxim suport al Nicola Vacca en aquesta lluita que ha iniciat per aconseguir que tots els qui es mouen al sector editorial i literari ho facin amb professionalitat. Si una peça de l’engranatge falla les altres poden trontollar. I això no es pot permetre.

5 Responses so far.

  1. Magnolia. says:


    En referncia a l´assesinat d´un llibre explicare la meva experiencia personal , on visc ja contenedors com a tota reu i anan a llençar les escombrerias vai trovar dues pilas de llibres al terra eran seminous i fen-ma mal l´anima de veurels al terra en vai agafar cinc un d´ells de la Maruja Torres escriptora que m´agrada i aquell no el tenia , jo no vai entendre com la gent pot comportarse aixi , si no t´agraden portarlos a una asosiacio de veins i tot arreglat pero llençarlos mai , personalment no tinc costum de deixar llibres a quadi ningu lluvat de tres personas que sempre m´els entornat , d´altre manera no els deixeria , els llibres per mi son com els meus nens petits que necesitan proteccio i no ja res mes a dir a la pandilla d´ignorants que assesinan llibres ,

  2. Magnolia. says:

    al relleigi el meu escrit he sentit vegonya , no he repasat el tex i ja alguna paraula mal escrita o sento , es creurant que soc analfabeta

  3. Les coses no són com són per com estan escrites, incloses errades que tots en tenim. Sön com són pel missatge que expressen. I s'enten perfectament què vols dir Magnòlia.

  4. cantireta says:

    :-( Ostras... hi ha gent que es deu pensar que enviar una escombra és com un llibre, com a molt arriba torta.

    I més ostras :-(

  5. Quanta raó Canrireta. I més ostras...

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -