DUES DAMES

Fa dies que us volia parlar d’una poetessa italiana a qui segueixo des de fa poc. He de reconèixer que m’ha impactat molt pels seus aforismes, també per les seves poesies, potser pel moment en què els vaig llegir i el contingut dels mateixos. 

Merini va morir el 2009 però va tenir una vida plena d’emocions, passions, problemes i necessitats. Per saber-ne més coses sobre ella, us convido a llegir la seva biografia més que interessant, en AQUEST ENLLAÇ 

Entre les seves vivències, Alda Merini va estar nominada pel Premi Nobel de Literatura i va dedicar tota la seva vida a escriure i, sobretot, a pensar. Entre els seus aforismes, comparteixo aquests:

“No puc fer-me Santa perquè sempre tinc a les mans l’arma del desig”

“L’infern és la meva gran passió”

“El prodigi de la mort és l’art de saber atendre l’eternitat”

“Quan l’home no és capaç de dominar la matèria, crea la metàfora”

“El pensament no necessita la carn”

A la seva filla la tinc d'amiga a Facebook i espero poder parlar aviat amb ella amb calma. Per arrodonir aquest escrit on parlo d’aquesta dama de les lletres, he escollit una altra Dama. En aquest cas de la música. La sempre majestuosa Chavela Vargas i aquesta meravella anomenada “Un mundo raro”.