Header Ads

DIARI DE LA PELL (10): EN CLAUDE I ELS GIRA-SOLS


Per ajudar-nos, ens hem de conèixer. La fórmula per aprendre com som, passa pel silenci i la soledat temporal. Però aconseguida la lectura interior i pròpia, hem de tornar, de nou, al món de les persones per seguir amb l'aprenentatge. Aquest migdia he parlat del tema amb el Claude, el forner del poble. Hem conversat al restaurant que hi ha al centre. El local és certament original, sobretot el seu pati exterior ple d'antigues ampolles i garrafes de vidre, i s'hi menja molt bé.

La conversa amb en Claude ha estat existencialista. Ell és un amant de la filosofia tot i que és llicenciat en psicologia i es guanya la vida fent barres i panets. Hem parlat de les relacions humanes entre les persones, de la necessitat de conviure per viure o sobreviure, de moltes altres coses que ara no cal que recordi. Tot parlant, hem anat junts a la plaça on s'instal·la el mercadet de les flors. Ell n'ha comprat per la seva xicota. Jo, per posar-les a la casa on visc aquests dies.


El Claude m'ha explicat que, per tradició francesa però també per conducta humana, hi ha dues flors que són antagòniques: les gerberes perquè són flors de cementiri i els gira-sols perquè representen la vida i la força de la terra i el seu nexe amb la natura. Als mercadets francesos, m'explica el Claude, no es venen gerberes. De gira-sols, n'hi ha les places plenes. Jo he triat flors liloses pel color però també per l'olor. L'aroma que tenen, és just el que em faltava.

Corgoloin, octubre 2014
Amb la tecnologia de Blogger.