Header Ads

PLUJA I ABSÈNCIES


Dijon, octubre del 2014

Plou incessantment sobre el meu gest, sobre el meu rostre. Trec el cap i veig el camp ple d'arbres, els fruits units a ells i la distància del terra a les branques. Plou sobre les fulles pàl·lides i el fred nia als meus ossos també llunyans del terra. La tarda és gris i la nit neix amb un fons blau i negre.

L'estiu m'ha deixat però ha arribat la malenconia dels teus ulls, la teva rossa mel i l'alegria amb què mous les mans. Saps una cosa? En un pati petit, en una font sota la figuera, prop del temple que crida als qui obliden, allí hi ha les nostres ombres fent-se l'amor.

Desperta't, la nostra alba ha brollat i ja no tenim absències.

--

Com canta Manolo García: quiero huir como a veces huimos de nosotros mismos hacia otros. Y quiero ser aquel que aún no desertó, que aún sigue buscando la luz.

NOTA SOBRE LA FOTO: Diuen que el rostre parla, que l'ànima camina i que la nostra ombra fa els moviments abans que el nostre cos. Jo els tinc prohibit, als tres, separar-se per si un cas. A la imatge d'avui, que és la meva, li podeu cercar els tres elements perquè hi són.

Ja sabeu que no acostumo a donar la cara (frase feta) i que regalo altres imatges per acompanyar els textos. Ho faig per la petició de molts de vosaltres amb qui abans em veia més sovint i ara quasi no em veig (parlo dels darrers tres o quatre mesos). Sou molts i moltes de manera que era més senzill que jo posi el meu rostre en lloc de demanar-vos a vosaltres que mostréssiu el vostre (que si voleu, podeu enviar fotos vía correu).

NOTA SOBRE L'ESCRIT: Aquest és l'escrit número 1.800 que publico en aquest blog.


Amb la tecnologia de Blogger.