29 d’octubre 2014


Durant el viatge que ha fet real el Diari de la pell m'he abandonat a molts plaers banals i també a les necessitats que tenim algunes persones. Una d'elles, deixar-nos tocar per la música. Ha estat bell escoltar sons coneguts i descobrir-ne tants altres de nous. Parar l'orella tot sol o en companyia, en un camp o la gran ciutat, melancòlic o calmat.

I no puc recordar les vegades que he escoltat aquesta cançó les últimes setmanes. No sé el perquè ni com, però fa anys que la conec i és ara quan m'ha atrapat amb els sons i la lletra. J.J Cale sempre m'ha colpit amb la seva veu. Ara m'esquinça l'ànima mentre el sento cantar aquesta peça tan dolça i càlida que diu:

Cada cop que m'aturo un moment, penso en el teu dolç somriure. I aquell dia ja no puc fer res més. La forma en què em fas l'ullet, cada cop que camines cap a mi... què et puc dir? You keep me hanging'on

Del gatet francès que aguanta la finestra de la casa, us en parlo un altre dia. Ara us demano que, si voleu, feu una aturada de tres minuts, tanqueu els ulls i escolteu...

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -