EL SIGIL I LA DISTÀNCIA


No sé de quina riba vinc ni quants mars he navegat, a quin port arribaré i on acabaré enfonsant-me. Però ara, que vinc d'una terra que era de tots, cerco l'espai que em pertany dins de casa. M'amago sota de tot, foragito les paraules si no em donen refugi, em nego el dolor i bec a glopades el silenci.

Sobre el coixí, voletegen les pestanyes d'un amor que tinc en la distància. El pas del temps és sensual i la brisa em penetra amb els seus dits tot el meu cos. Estimo el murmuri de les seves parpelles i el frec de les vores d'aquell vestit que va veure per primer cop a la platja.

Segueixo llegint al racó de casa on els llibres em miren i em llegeixen les mans. Fora, la natura ajuda amb el sigil que reclamo i la llum que necessito.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS