Header Ads

DIARI DE LA PELL (12): LES FULLES FAN D'OCELLS

L'Éric no és una persona esquerpa, desconfia de la majoria perquè només saben riure d'ell. Surt de casa de matinada, just quan el sol s'escola per les copes dels arbres i reposa sobre les fulles caigudes, quan la molsa dorm encara sobre les pedres.


L'Éric va al bosc per necessitat. Ha de palpar els arbres per seguir viu, temptar les escorces, plorar veient com es nuen davant d'ell cadascuna de les fulles. Coneix tots els habitants de l'arbreda que hi ha tot just al final del poble, pot creuar l'espai arbrat i passejar a les palpentes, sap on trobar cada color i on cercar cada matís lluminós de les primeres hores del dia.


Asseguts sobre dues grans pedres, que la natura ha posat just al punt que permet albirar tot el bosc només girant el cap, l'Éric em fa una concessió: ell sí que permet que un arbre li tapi tot el bosc. Se'l mira, el repassa, tanca els ulls i el sent, deixa que el vent li renti la cara. I es mou un pam, cercant l'arbre següent. Sempre en té un al davant que li amaga el bosc.

Davant nostre, les fulles fan d'ocells quan volen amb el vent.

Montbard, octubre 2014

Les dues imatges són del mateix bosc, a dues hores ben diferents del dia, a dues zones ben diferents del paratge.
Amb la tecnologia de Blogger.