Header Ads

DIARI DE LA PELL (13): UN TRAMVIA ROSA I UNA TITELLA ANTIGA



Nord amunt faig el camí apropant-me, sense urgències ni cap límit a les dates, a París. Vaig fent parades, m'aturo on el cos i el cap m'ho demanen. A tot arreu m'hi sento bé, tots els pobles m'acullen i les seves persones m'aixopluguen a aquell racó de la seva ànima on tot és temporal i efímer. A Troyes,  els carrers empedrats i les cases medievals m'ajuden a inventar-me mil vivències de cada racó que observo. I em retornen a la infància, a aquells temps d'escola on se'ns parlava de la revolució i la Presa de la Bastilla. Imagino gent humil guaitant des de les golfes d'aquestes cases, ciutadans pobres sortint a buscar-se la vida pels carrers que ara llueixen tant i pateixen tan poc. 
  

A Reims, la meravellosa catedral contrasta amb un estrambòtic tramvia de color rosa que passa pel centre. I un, no sap si pujar al vagó que travessa tot la ciutat o a la torre del campanar que l'ha vist créixer amb els segles. Davant del dubte, i com tinc tot el temps, decideixo provar els dos. Tot suma, tot aporta. Tot té el seu moment. 


De nou imagino però no pensant en les cases velles. Ara m'ho permet el rostre de la Rosalie, una titella antiga que va actuar a moltes edicions del Festival de la Marionette de Charleville. Els anys li han aportat bellesa però el seu amo no ho veu així. Ha decidit marginar-la, la treu del bagul on conviu amb les altres titelles però ja no pren part a l'espectacle. I ella, la Rosalie, es queda sobre la lleixa de la finestra, mirant cap a fora amb el desig de fugir a la recerca d'un nou escenari que li doni vida i moviment. 

Tot és possible. També que una titella antiga i bella com la Rosalie m'acompanyi des d'ara en aquest viatge i vegi de nou el món des dels seus ullets grossos i blaus, amb les seves delicades mans minúscules i uns peuets petits i sempre freds.  Som a la regió de la Champagne, pujant cap a la ciutat que sempre ens quedarà... París. 

Charleville, octubre 2014
Amb la tecnologia de Blogger.