AVUI HE PREGUNTAT AL MESTRE

He conversat amb el mestre Mawlawiyya amb qui, periòdicament, contacto. Ell m’ajuda, m’obre els ulls i aporta altres formes de pensar i veure la vida. I avui li he preguntat si era possible tenir l’univers en una sola mà, exactament al palmell de la mà. 

-        -  Sí, m’ha dit. Ho és si l’univers esdevé el compendi de tot el què et sosté anímicament. Cap dolor vencerà a la dolçor ni a l’inrevés, cap ésser salvarà a l’altre i sempre haurem d’entendre que l’incendi i el desig s’entenen i es necessiten.

En aquest punt he entès moltes més coses d’aquest instant temporal. Nosaltres sense nosaltres som com un rodamón que camina per un camí d’incertesa. Les coses ens fan mal si no tenim el nostre món ben lligat.

Sabem que al final tot té un final però hi ha una salvació possible tot i que sigui utòpica i salvatge: convertint-nos en la flama que alimenta el desig, caiem al buit que trenca totes les regles. Sense elles, tot es destrueix i arriba el renaixement de l’univers cercat.