14 de desembre 2015




Dansa la natura al bell matí, esclata i em salva, se m’apropa i la respiro. A un dit del palmell de la mà, miro de reüll l’acte amorós de dos éssers vius que desconec. Tinc al cap un sol desig, que no els aturi l’amor ni perdin el cap per l’altre. A l’instant, un d’ells ha consumat l’ànima sense escoltar el meu missatge. 

Dansa la natura en el seu estat més salvatge.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -