08 de desembre 2015



Hi ha textos que poden haver estar reposant anys i anys. I al final, veuen la llum perquè els ha arribat el moment. Com per exemple un de dedicat a algú que ha estat al teu costat i ja no hi és, algú a qui necessites i fas un clam, un crit en la distància que saps que no escoltarà però que, qui ho sap, potser rep d’alguna manera. 

Quan et passes 28 anys sense enamorar-te i llavors t’enamores, quan tens la possibilitat de tenir al teu costat a aquella persona, quan al cap de tres anys aquella persona ja és lluny i la vols a prop... quan passen totes aquestes coses i en tens 32, pot passar que escriguis certs textos que es queden en un racó fins que un dia veuen de nou la llum. 

I acaben sent una cançó, un projecte, tenen un sentit i guanyen bellesa. Al final, passen de no ser res a convertir-se en un element de concert on altres persones escolten un missatge i pensen en altres coses menys tu, que saps l’essència d’aquests mots. 

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -