29 de desembre 2015




Escric aquest post tot just abans de sortir de casa per agafar el bus que em durà de Tarragona fins l’aeroport del Prat. Avui marxo a Itàlia per passar-hi uns dies, amb el cap d’any inclòs, i ho faig acompanyat de la meva mare. És el primer cop que viatgem junts. Per a ella, aquest viatge és ple de moments en que serà el primer cop. Perquè ho serà de moltes coses: anar a l’aeroport de Barcelona, sortir d’Espanya, pujar a un avió, anar en vaixell, conèixer una illa i tantes altres experiències que, per circumstàncies de la vida, no ha pogut viure fins ara. 

Sé que estarem bé, que ens divertirem, que tindrem temps de pensar en els nostres éssers estimats que ens han deixat tant ràpid i seguit els darrers anys: el meu germà, la meva àvia, el meu pare...

No vull posar-me trist. Crec que toca gaudir el moment, agrair a la vida que encara ens mantingui dempeus i ens permeti gaudir-la amb un somriure al rostre. Hem de ser forts, hem de ser feliços. 

Aniré escrivint-vos microescrits, micropoesies, microsensacions. Serà sempre en petites dosis perquè a mi, personalment, les illes em transformen i em xuclen l’energia. Quan hi sóc em costa molt agafar un ordinador i escriure. Opto per anotar els meus pensaments a mà, en racons insospitables, en moments rars o il·lògics. 

Em transformo i omplo fulles i més fulles. Espero que aquesta vegada sigui com sempre. Si ho és, ho notareu els propers mesos. Per això sou els lectors, els privilegiats en aquest espai. 

La imatge és de la meva illa. 

 

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -