Header Ads

LES CIUTATS MORTES




Recent llevat, aquest matí de Nadal, i mirant-me fotos i vídeos de Pompeia, he tingut la necessitat d’escoltar un dels millors temes que ha composat mai Franco Battiato. Parla sobre les conquestes de l’imperi romà a través del seus exercit i de la caiguda de la ciutat de Cartago, capital d’aquest imperi a l’Àfrica.

Pompeia va ser devorada pel volcà Vesuvi l’any 79. Cartago va ser destruïda una dos segles abans, l’any 146 abans de Crist, a la tercera guerra púnica si no em falla la memòria. Cató el Vell, polític i militar romà, va fer famosa la frase “Carthago delenda est” que significa “Cartago ha de ser destruïda” perquè la pronunciava cada cop que intervenia al Senat. 

Observant els dos casos de les dues ciutats, paradigmes de la història, pots concloure la necessitat de renovació que hi ha de manera constant, els canvis als que ha estat sotmesa la nostra societat antiga i també l’actual, per evolucionar. Els accidents naturals fan una part de la feina, la mà i la ment perversa de l’home se’n ocupen de l’altra part. Entre els dos, el temps avança i els vestigis romanen com a ferida oberta del record que mai s’oblida. 

Hi ha un fet curiós que sempre m’ha agradat. La ciutat de Tarragona està agermanada oficialment amb set ciutats del món i una d’elles és Pompeia amb qui manté aquest llaç des del 2006.

La imatge escollida en aquest post és de Pompeia, dels dos amants que van morir fent l’amor i van quedar units per sempre més. El vídeo és del tema “Delenda Carthago” de Battiato. Tanqueu els ulls i deixeu-vos portar. 

El text diu així: 

Per terres desconegudes van les nostres legions, a fundar colònies a imatge de Roma,  Delenda Carthago (destruir Carthago). Amb els dits acolorits de henna en patricis triclinis, es degusten carns especiades d’aromes d’Orient. Als calzes finament rematats rellisquen els vins, les roses i la mel. Als circs i als estadis, s’amunteguen masses trastornades celebrant rituals de sang. 

(en llatí) Per sumar riqueses, el diner que és la causa d’una vida agitada. Per la seva culpa iniciem una mort prematura. El diner brinda als vicis dels homes cruels moments, i del seu cap hi neix la llavor de les nostres preocupacions.     



Amb la tecnologia de Blogger.