LES CARÍCIES QUE NO FEM




Claude Steiner, psicòleg francès que ha viscut a mig món aprenent de cada ciutat les coses necessàries, té la virtut d’aportar aliment cultural a la conversa mentre demana – reclama educadament millor dit- que les persones s’acaronin i diguin allò que pensen sense pors. Avui em toca entrevistar-lo, per tercer cop, gràcies al diari La Vanguardia que fa temps confia en mi. Podem dir que entre els dos, hi ha certa amistat o coneixença que ens aporta calma quan estem junts. 
 
Steiner, per tant, ha estat avui al meu costat, assegut mentre escoltava les meves paraules i m’adreçava les seves en un castellà bastant correcte que va aprendre quan vivia a Mèxic. De tant en tant, sense deixar de conversar, s’aixecava per fer el discurs més convincent, deixant clar que la docència és una de les seves passions. 

Tantes coses apreses en poc temps, fan que hagis de pair tot el contingut amb calma i amb el pas de les hores. En Claude (permeteu-me que el tracti de tu), diu que les persones han de fer carícies amb el tacte i també amb les paraules, de la mateixa manera que han de practicar la intel·ligència emocional que els permeti conèixer i controlar les seves emocions. 

Hi ha una frase que em commou quan la diu mirant-me als ulls: les persones hem de viure sempre en un estat de fam de carícies perquè, igual que si no menges et pots morir de fam, si no acarones ni et deixes acaronar pots morir de tristesa. 

Evidentment que les carícies virtuals – a través dels mòbils o de les xarxes socials- no aporten ni de lluny les emocions que suposen la carícia física, són carícies que sense l’empatia amb algunes persones s’acosten perillosament la incomunicació. Potser per això – convençut del que diu i escolta- després de la conversa s’acomiada amb una abraçada tendre enlloc de donar la mà de manera tradicional, com ha fet a l’arribar. 

La seva funció – penso convençut- és acaronar de tantes formes com pot l’home: amb el tacte i amb l’impacte suau que suposa rebre els seus pensaments tot saben que els teus tampoc es perden. 

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Gràcies per acostar-nos a Claude Steiner... Miraré de buscar-ne més informació. M'ha agradat molt el que ens expliques.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS