QUAN NO ESPERES RES, POC ÉS MOLT
Hi havia la Carme i el Sebastià, dos escriptors locals. Hi havia una
jove francesa que ha arribat al poble fa dos dies i ha vingut al seu
primer acte cultural. Hi havia un pare amb les seves dues filles, molt
joves, que han estat escoltant atentament. I hi havia també altres
persones, que han vingut soles i han acabat formant part del tot, del
moment, de la xerrada i les seves complicitats. També hi havia la Maria,
una jove que aquesta mateixa setmana ha estat nomenada Regidora de Cultura de l’ajuntament.
La presentació als Pallaresos ha valgut molt i molta la pena. Com he
dit allí, és important que qui treballa en un projecte hi cregui, com fa
la Noèlia a la biblioteca, de la mateixa manera que també hi ha de
creure el polític de torn. L'administració i els treballadors municipals
han d’anar de la mà per aconseguir que un equipament cultural prosperi. He pogut veure que la jove Biblioteca dels Pallaresos té un bon futur per
endavant. I em fa feliç haver-hi estat.
Conclusió final: Quan no esperes res, poc és molt.
Conclusió final: Quan no esperes res, poc és molt.
Comentaris
Espero poder tornar a coincidir en tu!
Maria