Header Ads

DIARI DE RITME I PAUSA (4): FLORS QUE AJUDEN ALS DIES RODONS



Avanço pels carrers d’aquest bulevard parisenc, propers a la gran fabrica, on la llum canviant m’esbossa uns jardins. Fins i tot en un mal dia d’hivern, de cel gris i núvols trastocats, eviten aquestes flors la fatiga de l’ànima. 


En l’instant precís d’un cop de vent, et penso. A tu i els mots, els dits, la treva del crit, els ritus oblidats, formes que es buiden, fragments d’alè. La mà que repta pel ventre, l’espessor de l’absència que fuig, aquelles gotes que omplen. Les teves giravoltes, com flor que segueix la llum, com bri d’herba que l’aire mormoleja, que donen durada al moment i aturen l’època. 

El petit bosquet fa rodolar els seus secrets davant meu. Una intuïció em reté i res se m’escapa. Aquest tot, moment en que el silenci es trenca i retorno a la vesant més corpòria, em fa feliç i present. Hi ha distàncies que il·luminen, com la del jardí a la fàbrica, com la del palpeig que separa el rostre dels peus. 

Nous avançons toujours. Toujours.

Amb la tecnologia de Blogger.