EL PAS OMBRIU



Plena de vergonya i sorpresa, l’ombra es refugia als carrers. Per por a morir i perseguida, l’ombra s’amaga als carrers. Al migdia, en l’angoixa del sol d’agost, l’ombra s’abandona al plaer. I mor per l’esquena, com els records d’amors passats, com els senyals del camí que deixem lluny i enrere.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS