19 d’agost 2017



Un ramat extraviat busca al pastor de la desgràcia. Migra al fons del cel que busca aixopluc a la terra. Un riu efímer es creua pel davant, esborrant el seu nom de la marca dels dies, fent pas ferm a la sequera. 

Hi ha escenes de combat, la mà que tremola en la ferida i fatiga als ulls. El ramat s’enfonsa a les arenes, ple d’imatges grises. Tot plegat és transparent, un miratge, la mort de l’encant. El ramat mor als peus del pastor, prop del cel i de la terra.   

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -