18 d’agost 2017



El mar s’espanta quan s’apropa. Reposa a la falda de la terra en el retorn. Giravolta en les anades i vingudes. S’acarona amb escumes i bombolles. Recorda els orígens a les roques. Parla amargament en la foscor. I de nou, el mar s’espanta quan s’apropa, quan s’apropa, i s’apropa de nou inevitablement.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -