13 d’agost 2017



El silenci a la pell és un vespre d’estiu, un decorat obert amb perspectiva, ple de bocins de l’imaginari suau i llis. L’ànima de la carn comença, tot just, en la pell d’aquest vespre d’estiu fosc.  En la pell calenta i la mà freda a sobre, en la follia de mirar i no trobar, no voler-ho trobar, el final.

La suavitat és la gran bellesa, també un film mut, o una banda sonora sense notes de solitud. Amb el tacte, persisteix la veu i la idea de fugir. I les veritats del desig.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -