L'ANTONI I EN LLUÍS

Aquest post no aixecarà gaire expectació perquè els seus protagonistes no desperten massa interès. Cada cop tenen menys pes a la nostra societat i cada cop es guanyen menys la vida. Parlo dels pagesos perquè m'han coincidit dos fets: un pensament i una noticia. Ahir em venia al cap l'amic Antoni Ferré, un pagès de Querol a qui li vaig fer un reportatge quan treballava a la televisió de Tarragona. L'Antoni és un dels viticultors afectats per l'afer de la D.O Catalunya. El problema, un cop més burocràtic, neix fa uns quants anys quan es va refer el mapa vitivinícola de Catalunya per reordenar les diferents denominacions d'origen. El llavors alcalde de Querol va decidir no acollir-se a cap d'elles i ara aquests pagesos no pertanyen a cap denominació fet pel qual els seus vins no els poden vendre a ningú. Fa anys que reclamen, ho han fet via Parlament de Catalunya, acollir-se, per proximitat, a la D.O Penedès. No ho han aconseguit res i cada temporada han de malvendre els seus raïms, a preus insultants, a algun dels productors de Vilafranca del Penedès. Un d'aquesta productors, amb un nom molt conegut, és el propietari de la meitat del terme municipal de Querol i se sospita que és la mà negre que frena la possible solució per aquests pagesos en un intent que es cansin de malviure i venguin les seves terres. Amb L'Antoni Ferré, arran del reportatge fet a la televisió, hi tinc una relació d'amistat molt bona i ens veiem cada pocs mesos. Ahir pensava amb ell, coses que passen sense que les vulguis, i avui he llegit una informació que també té relació amb els pagesos i que em preocupa i entristeix.
Aquesta diu que l'any 2007 van incrementar-se els accidents mortals de pagesos que perden la vida sota els seus tractors quan, per diferents motius, se'ls hi bolquen. Els mals hàbits, les imprudències i l'excés de confiança en son els principals causants i les víctimes acostumen a ser pagesos grans, d'una edat avançada. Treballen hores i hores al camp i allí s'hi deixen la pell i la vida. Em preocupa perquè crec que caldria que aquests governs que tot ho controlen també exigeixin que al camp s'hi treballi amb la màxima seguretat i ajudessin els pagesos a nivell econòmic per comprar els nous tractors preparats per evitar aquestes morts. Son tractors amb una estructura que en cas de bolcada protegeixen, tractors més segurs i més cars. Les dades d'accidentalitat al camp les donava a conèixer la Fundació Lluís Nomen que porta el nom d'un pagès, membre del sindicat Unió de Pagesos, que va morir sota el seu tractor fa pocs anys. El Lluís era jove quan ens va deixar i teníem una molt bon relació per motius de feina. La seva mort em va impactar com m'impacten les dades d'aquesta noticia. Hi ha solucions però falta voluntat per aplicar-les. Si els pagesos ens importessin més, si fossin alguna cosa important per les administracions, si es poguessin guanyar millor la vida, no caldria fer aquest post. Treballen la terra i la terra se'ls endú. No és just.