SONS ANTICS

Acabo d'instal·lar l'equip de música que van comprar els meus pares per casa fa, no ho sé exactament, uns 15 o 20 anys. Fa poc me'l van regalar i, potser sense saber-ho, em van fer un dels millors regals de la meva vida. Avui l'he muntat i funciona a la perfecció. El més important és que té "tocadiscos" perquè fa anys que tenia aparcats al pàrquing de casa meva desenes de caixes plenes de LP's i Maxis. No sé quants n'hi ha però sumats tots segur que passen dels 1.500. És la meva discoteca particular iniciada el 1986, quan tenia 15 anys, amb la compra del meu primer LP. Era el "The Final Countdown" dels Europe. La segona adquisició va ser el disc del Bon Jovi "Slippery when wet". Aquell mateix any vaig descobrir la música del meu idol i ara amic Franco Battiato. Acabava de publicar a Espanya el seu treball "Nomadas" en castellà i sortia al programa de TVE "Tocata".

Ens pocs mesos i gràcies a un amic meu que treballava en una botiga de música vaig anar comprant gran part de la seva discografia. Amb el temps vaig anar ampliant la col·lecció i ara tinc veritables joies que fa anys que no escoltava i que mai penso vendre. Un LP de Nat King Cole serigrafiat a les dues cares que es subhastava a la Fira del Disc de Barcelona del 1995 per 180.000 pessetes (preu de sortida). Singles dels Beatles i de Marilyn Monroe en perfecte estat i amb funda de plàstic, dos estoigs de jazz dels anys 50 amb peces que ja no es troben al mercat, una extensa varietat de bandes sonores i de música Folc o quasi tota la discografia de Jean Michel Jarre i de Mike Oldfield.

Són part d'un llegat ben conservat gràcies a la meva mare que els ha tingut a casa anys i anys i que ara tornen a sonar amb aquell so indescriptible dels "tocadiscos" amb el "crec crec" original. Torno a ser adolescent, quasi un nen. Estaré així mesos, els escoltaré tots, em retrobaré amb el passat, amb sentiments i emocions aparcades. M'encanta. Gràcies pares!

Comentaris

Persona non grata ha dit…
Jo també tinc algunes joies, no de la corona, com les teves, però no estan malament:
tinc un vinil vermell de Bruce Springsteen comprat a una botigueta de Londres, un vinil blanc dels Nirvana i el Physical Graffiti dels Zeppelin comprat a Barcelona.
El primer vinil que em van regalar va ser Joaquin Sabina y Viceversa en directe "porque al niño le gusta el Sabina" i el primer en comprar-me el "River" del Boss.
Al marxar de casa dels meus pares, lo primer a ficar a la mudança va ser la cadena de música.
La meva col.lecció no es tan amplia com la teva: tinc més de un centenar.
Ah! i el darrer, comprat a una botiga de segona ma de Reus fa cosa d'un mes: el dels Fine Young Cannibals.
Visca el vinil.
Oscar Ramírez ha dit…
Persona non grata, crec que tens una molt bona col·lecció, sincerament. Sovint importa poc la quantitat del què tenim i prima la qualitat perquè les petites col·leccions costen molts esforços. Com deies per acabar, Visca el VINIL!
Anònim ha dit…
Crec que estic contaminat de spyywolfare mp3 dels troyans mes fotuts (a 1080i o progressiu, no ho se, em perdo), perque ultimament he tingut 2 o 3 rampells de rescatar els meus, via USB per el rotllo aquest del 2.0.
El cas es que ho faig algu, o ma filla no podra escoltar la versio de "L´Esquimal" del EP de "Els Xipis" (la del papa sona... diferent).
Ah!, i de pas -de nit i a l´intimitat- posariem el "London Calling", per començar...
Oscar Ramírez ha dit…
Anònim, actua ràpid si realment vols que la teva filla pugui escoltar Els Xipis. I de pas et premies a tu mateix i escoltes el London Calling...The Clash m'encanta!
Oscar Ramírez ha dit…
Anònim, la idea de passar-los en USB a 2.0 no es gens dolenta. Jo també tinc previst fer-ho aviat per evitar perdre aquesta música i sobretot, perquè es pot mantenir, el so característic del vinil.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS