LES HERBES FOLLES
És el títol d’una pel·lícula francesa, una d’aquelles
joies que vaig descobrir un dia no sé com i que guardo a casa per reveure en
qualsevol moment, que a més, com podeu veure, té un cartell molt original.
Però també és el títol del text que comparteixo tot seguit aquí, un reguitzell de paraules que s’acompanya d’una cançó de l’Elena Gadel, una altra joia, anomenada “Potser”.
Però també és el títol del text que comparteixo tot seguit aquí, un reguitzell de paraules que s’acompanya d’una cançó de l’Elena Gadel, una altra joia, anomenada “Potser”.
Les herbes folles
M’he llevat de nou, de bon matí, per cultivar-me en els
teus ulls. I he estat fruit dels teus gestos i paraules en aquesta mena de
jardí que trepitges quan et dónes al teu món. He mirat al fons del teu paisatge
ple de silencis que intento allunyar tot ditejant-te les parpelles.
I he encès la memòria i el temps fent quatre passes
prudents. Però més enllà del temps i la memòria, al final de la drecera que em
dibuixes indecisa, hi ha un camp ple d’herbes folles que demana una neteja,
ràpida i precisa.
Em deixes ser el pagès dels teus instants? Un nou veí en
una altra cova? Puc pujar a la teva andana o vols que en fem una de
nova?
Comentaris
Jo diria més. Trens als quals no hauriem d'haver pujat, andanes que per sort ja queden lluny i mai més les veus. I altres trens nous que arribaran i alguns que mai han marxat perquè l'andana ets tu mateix o perquè esperen el seu moment precís.