QUIN PLAER REVEURE AL JAUME



Vaig treballar dos anys a Onda Cero Reus, del 1997 al 1999, per dirigir els serveis informatius d’aquesta emissora i, al cap de pocs mesos d’entrar-hi, presentar el magazine diari que es feia de les nou del mati a les dues de la tarda.  Una de les principals apostes personals en aquesta etapa va ser implicar a la societat civil reusenca, aconseguir que entitats i personalitats tinguessin veu i també totes les classes socials i gent de totes les edats. Una tertúlia de gent jove, una formada només per dones, una altra de representants politics però no electes. I una tertúlia amb gent gran per parlar de l’actualitat que és que avui centra aquest escrit.

Els tres protagonistes de la tertúlia eren el Jaume Mariné, el Jaume Mestre i el Joan Pedregosa. No recordo com els vaig “fitxar” o convèncer però cada setmana els tenia a la ràdio fent petar la xerrada i polemitzant sovint sempre des de l’educació que acompanya a la gent gran. Recordo que, en aquella època, sumaven 210 anys i sovint ho recordàvem als nostres oients. I no eren pocs. Una vegada, a meitats del 1998, Onda Cero Reus va desbancar en audiència a totes les altres ràdios de la ciutat, fins i tot a Ràdio Reus. 

Torno al tema dels tertulians. El Joan Pedregosa era un històric del PSUC a Reus i ara militava a Iniciativa per Catalunya. El Jaume Mestre vivia entre Reus i Vilaplana, presidia mil entitats (entre elles l’associació de jubilats de Vilaplana) i cantava a tres corals diferents. El Jaume havia estat professor durant 40 anys i tenia com a hàbit el cultiu del seu propi hort. 

El Jaume Mariné era, com els altres dos, tot un personatge. Jubilat, com els seus companys de tertúlia, el Jaume havia treballat als departaments de Justícia i de Serveis Socials de la Generalitat. Fill de Vilaplana, articulista d’opinió al Diari de Tarragona, escriptor i, sobre tot, bon home que regalava somriures a tort i a dret sense demanar cap altre gest que la tendresa de qui rebia el seu. 

El 1999, quan vaig marxar d’Onda Cero Reus per anar a Onda Rambla Tarragona, vaig perdre la pista de tots els meus col·laboradors tot i que sovint cerco per Internet els seus noms. El Sr. Pedregosa va morir el 2007 i al Jaume Mestre el vaig veure fa tot just quatre anys (seguia cultivant l’hort i cantant a les corals). Al Jaume Mariné, que ara té 85 anys, el retrobaré amb molt plaer el proper 21 de desembre (diumenge) al seu poble, a Vilaplana. 

Serà a la presentació del seu llibre de poesia completa que, encertadament, s’ha titulat “L’eina fa l’home” i ha editat, també amb molt encert, la gent de Silva Editorial. Aquest poemari complet permetrà difondre encara més la boníssima obra del Jaume, plena de paisatges senzills i històries quotidianes narrades amb un llenguatge subtil, penetrant i proper. 

En tinc moltes ganes de reveure al Jaume i poder-li allargar la mà tot mirant-lo als ulls i esperar un d’aquells somriures que ell esbossa i a mi em falten. Mentre no arriba el moment, li dedico, com a complement d’aquest text, un valset ple de llibertats que va composar Lluis Llach pel seu disc “Porrera”. Es diu Orenetes. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS