QUIN PLAER REVEURE AL JAUME
Vaig treballar dos
anys a Onda Cero Reus, del 1997 al 1999, per dirigir els serveis informatius d’aquesta
emissora i, al cap de pocs mesos d’entrar-hi, presentar el magazine diari que
es feia de les nou del mati a les dues de la tarda. Una de les principals apostes personals en
aquesta etapa va ser implicar a la societat civil reusenca, aconseguir que
entitats i personalitats tinguessin veu i també totes les classes socials i
gent de totes les edats. Una tertúlia de gent jove, una formada només per
dones, una altra de representants politics però no electes. I una tertúlia amb
gent gran per parlar de l’actualitat que és que avui centra aquest escrit.
Els tres
protagonistes de la tertúlia eren el Jaume Mariné, el Jaume Mestre i el Joan
Pedregosa. No recordo com els vaig “fitxar” o convèncer però cada setmana els
tenia a la ràdio fent petar la xerrada i polemitzant sovint sempre des de l’educació
que acompanya a la gent gran. Recordo que, en aquella època, sumaven 210 anys i
sovint ho recordàvem als nostres oients. I no eren pocs. Una vegada, a meitats
del 1998, Onda Cero Reus va desbancar en audiència a totes les altres ràdios de
la ciutat, fins i tot a Ràdio Reus.
Torno al tema dels
tertulians. El Joan Pedregosa era un històric del PSUC a Reus i ara militava a
Iniciativa per Catalunya. El Jaume Mestre vivia entre Reus i Vilaplana,
presidia mil entitats (entre elles l’associació de jubilats de Vilaplana) i
cantava a tres corals diferents. El Jaume havia estat professor durant 40 anys
i tenia com a hàbit el cultiu del seu propi hort.
El Jaume Mariné
era, com els altres dos, tot un personatge. Jubilat, com els seus companys de
tertúlia, el Jaume havia treballat als departaments de Justícia i de Serveis
Socials de la Generalitat. Fill de Vilaplana, articulista d’opinió al Diari de
Tarragona, escriptor i, sobre tot, bon home que regalava somriures a tort i a
dret sense demanar cap altre gest que la tendresa de qui rebia el seu.
El 1999, quan vaig
marxar d’Onda Cero Reus per anar a Onda Rambla Tarragona, vaig perdre la pista de
tots els meus col·laboradors tot i que sovint cerco per Internet els seus noms.
El Sr. Pedregosa va morir el 2007 i al Jaume Mestre el vaig veure fa tot just
quatre anys (seguia cultivant l’hort i cantant a les corals). Al Jaume Mariné,
que ara té 85 anys, el retrobaré amb molt plaer el proper 21 de desembre
(diumenge) al seu poble, a Vilaplana.
Serà a la
presentació del seu llibre de poesia completa que, encertadament, s’ha titulat “L’eina
fa l’home” i ha editat, també amb molt encert, la gent de Silva Editorial.
Aquest poemari complet permetrà difondre encara més la boníssima obra del
Jaume, plena de paisatges senzills i històries quotidianes narrades amb un
llenguatge subtil, penetrant i proper.
En tinc moltes
ganes de reveure al Jaume i poder-li allargar la mà tot mirant-lo als ulls i
esperar un d’aquells somriures que ell esbossa i a mi em falten. Mentre no
arriba el moment, li dedico, com a complement d’aquest text, un valset ple de
llibertats que va composar Lluis Llach pel seu disc “Porrera”. Es diu Orenetes.
Comentaris