UN AMIC RETROBAT
"Un amic retrobat és com un tresor descobert.
Avui he abraçat fortament un amic enyorat.” Aquesta dedicatòria me l’ha escrit
el Jaume Mariné aquest migdia al seu llibre que recull la seva obra poètica i
que ha presentat a Vilaplana. He tingut el plaer de llegir una de les seves
poesies, una que es diu “la meva cambra”, i sobretot de saludar-lo 15 anys
després del nostre comiat que va ser per motius professionals.
Com us vaig comentar fa uns dies, vaig tenir
el plaer de tenir-lo de contertulià a Onda Cero de l’any 1997 a 1999. El Jaume
té ara 85 anys i avui, quan he entrat a la Sala Parroquial de Vilaplana i ens
hem vist, una espurna de felicitat ens ha saltat de la mirada i l’alegria ens
ha envaït. He recordat els temps de ràdio abans de llegir el seu poema en un
acte on han intervingut també la seva filla, la seva neta, amics del grup de
teatre, l’alcalde de Vilaplana, Tomàs Bigorra, i l’editor Manuel Rivera (Silva
Editorial).
Acabada la presentació, i després de firmar i
dedicar mig centenar de llibres, el Jaume m’ha demanat de veure’ns molt més assíduament.
I jo, és clar, no m’he negat pas a la petició. És cert que està un pèl sord
però manté el seu sentit de l’humor britànic i un posat que sembla seriós i que
es trenca quan somriu i et parla.
La part trista de la història és que, tot
recordant els altres dos contertulians que l’acompanyaven a ell a Onda Cero
Reus (el Joan Pedregosa va morir el 2007), li he preguntat al Jaume Mariné com
estava el Jaume Mestre i m’ha respost: el Jaume és mort. Va morir l’any passat.
I ha afegit: va morir com ell hagués volgut i a la seva manera, cantant el
virolai. El Jaume Mestre cantava a quatre o cinc corals de la gent gran i he deduït que
devia morir sobtadament mentre actuava.
Les fotos que acompanyen aquest escrit són d’avui
mateix. Quin plaer haver retrobat al Jaume.
Comentaris