ELS FANALS DE LA PLAÇA
Acaben d’encendre els fanals de la plaça i aviat s’omplirà
el banc de persones velles. L’hora en que apareixen els primers llums sempre és
bella. El cel s’encén i es pinta de color vellut morat, les roques i l’ombra s’unifiquen
i, més tard, es mou la paleta de colors per pintar-ho tot de nit.
Però ara, amb els fanals de la plaça il·luminada, s’inicia
el joc de les converses amb desconeguts, el llistat dels mals comuns, corals,
imperfectes. El dolor llastra les ales de les persones però els aporta dolçor
terrenal quan passegen corbades.
Hi ha qui milita en la vulgaritat. Hi ha qui no es lliga a
res, perquè res no veu en la vida dels altres homes.
Foto: escultura d’Ana Bossa
Comentaris