VEUS ARBRADES
Nits a l’ombra de la soca, ferida de la terra, rajola dels
patis àrids de sequera. Esbossos plens de vent i una pàgina en blanc que
la mirada omple. Desterrats dels seus jardins, els ídols cauen al camp. També
els dits, la mà nua, la tinta seca que tanca el cicle.
Foto: camp d’oliveres, Mont-roig del Camp, novembre 2016.
Comentaris