Header Ads

DIARI DE L'ALGUER (2)




Tot s'acaba i el viatge a l'Alguer ha finalitzat. Han estat quatre dies intensos, plens d'emocions tot descobrint una bella ciutat ancorada en una illa, Sardenya, on tothom parla sard o italià menys els algueresos que ho fan en català. De fet, l'Alguer pot ser sense problemes aquell racó de món on qualsevol de nosaltres podria ser desterrat o podria anar a viure els seus darrers anys. El caràcter de la gent és un dels punts a favor dels algueresos. Son simpàtics, atents, amistosos i molt llestos quan entres als seus comerços, descobreixen que ets català i et venen allò que havies vist a l'aparador i un parell de coses més que no tenies previst comprar. Quan arriben les festes de Sant Miquel, el seu patró, l'Alguer s'omple de cultura i sons. A qualsevol racó de la ciutat hi ha petits concerts plens de gent disposada a escoltar ja sigui jazz, música típica algueresa o el heavy més heavy. Les botigues tanquen tard i els nombrosos pubs, restaurants i cafeteries, de matinada. Els grups de joves es creuen pels carrers amb els de turistes mentre la gent més gran fa el capuccino a les terrasses o mira el paisatge des del balcó de les seves cases. A nivell arquitectònic, l'Alguer és una joia de la mediterrània. La seva importància entre els segles XIII i XVII es palpa a les pedres de les moltes torres de defensa o la gran muralla que envolta i protegeix la ciutat. Si parlem de gastronomia, la llagosta a la catalana és el plat per excel·lència però, com a ciutat influenciada i amb arrels italianes, la pasta cuinada a les mil maneres i les pizzes guarnides amb ingredients impensables a casa nostra marquen el dia a dia. Els vins locals son bons i especialment els blancs. De postres, un tiramisu i amb el cafè, una copa del licor alguerès, el Mirto. La oferta hotelera és molt variada i tot i que hi ha preus cars als establiments de primera línia de mar, sempre pots trobar ofertes econòmiques als de segona línia o de l'interior i tot en una ciutat que, amb 40.000 habitants, es visita ràpid i es creua a peu sense massa dificultats. Si llogueu un cotxe a l'aeroport, per uns 30 euros diaris podreu tenir la oportunitat de fer escapades a la platja d'Instintino, Porto Torres, Capo Caccia o, més al sud, als municipis de costa plens de sorra blanca i aigües transparents. L'Alguer sedueix, captiva i et recorda que, un dia qualsevol, hi hauràs de tornar. Us he posat tres fotografies fetes ahir mateix on veureu Capo Caccia (foto feta dalt d'una barca), part de la ciutat (foto feta dalt de la Torre di Porta Terra) i la posta de sol (imatge realitzada a les set de la tarda i deu minuts a la façana marítima de l'Alguer).

5 comentaris

Anònim ha dit...

Et dic com sempre que fas aquests diaris de viatges. Ens provoques enveja perque ho expliques d'una manera fantastica. A veure si amb tants viatges fas un llibre que jo el compro fijo.

Anònim ha dit...

Ah per cert. veig que a vegades vas sol i a vegades parles d'altra gent que t'acompanya. ¿Quin pla de viatges fas tu?. Ep, si vols dir-ho que si no vols, tranquil.

Oscar Ramírez ha dit...

La idea de fer un llibre no està gens malament però si ha de ser viatges, encara vull esperar uns quants anys. De moment, vaig fent els diaris de cada sortida i ja veurem. Sobre el pla de viatges t'he de dir que sempre m'ha agradat molt viatjar sol perquè sóc una persona que rebutja els viatges organitzats i les opinions dels altres en un país que ningú coneix. M'agrada molt viatjar amb la meva dona perquè sap viatjar i li encanta viatjar. Pots trobar gent que en sap però no li agrada i gent que li agrada però no en sap. La meva dona, aprova les dues vessants amb notable alt sempre sota el meu parer. Viatjar en grup o amb terceres persones, ho faig molt casualment, un cop cada cinc anys i enguany ja he complert el "cupo" fent dos viatges d'aquests. Ho passo molt bé però es diferent. Prefereixo viatjar amb la meva dona i punt.

El veí de dalt ha dit...

VAig fer un post sobre la poesai algueresa que ens visità Barcelona abans l'estiu
Si el vols veure:
http://malerudeveuret.blogspot.com/2007/05/poesia-algueresa-poesia-catalana.html

Oscar Ramírez ha dit...

És un post que ja havia llegit al seu dia però que ara, havent estat a l'Alguer, té un valor molt superior. Molt bo, de veritat.

Amb la tecnologia de Blogger.