PASSEN ELS DIES I ELS MORTS

Se'n parla cada dia però les autoritats no hi fan res o, més ben dit, res que solucioni el problema. Set persones més han perdut la vida injustament, cruelment, sense arribar a fer realitat el seu somni, un somni que hauria de ser un dret, treballar i tenir una vida digna. Aquestes set persones, serà un degoteig de víctimes encara en augment, eren immigrants. Havien sortit del Senegal i anaven a les Canàries. Un pesquer espanyol va trobar-se amb el drama. La embarcació en que viatjaven, si es pot dir embarcació, va ser engolida pel mar. Els va abandonar el mitjà de subsistència i els va seguir acompanyant la mala sort. Els pobres no en tenen mai de bona sort. Feia 20 dies que anaven a la deriva, deshidratats, amb el cos envaït pel pànic. Set han mort i un s'ha salvat però en falten mig centenar més que, suposem, el mar anirà escupin als propers dies, o no. L'únic supervivent ha explicat com ha pogut els fets, el naufragi, l'horror, l'angoixa. És un capítol més, lamentablement. És una història repetida a diari per part dels molts i molts ciutadans de països pobres que arrisquen la vida per un somni que no saben si arribarà. Darrera de la seva fugida, del viatge en fustes velles que alguns anomenen barques, hi ha qui cobra per cada viatge a la mort i qui únicament sap lamentar cada mort fent una roda de premsa. Els compromisos no hi son, les solucions no es volen aportar, els caps polítics dels països d'origen passen el mort, mai millor dit, al país de destí i aquests tornen la pilota al seu origen. És una incoherència cíclica. Passen els dies i els morts. El mar i les costes s'omplen de cadàvers. Les platges s'han convertit en espais amb ong's particulars, banyistes que prenen el sol, es banyen i treuen de la vora del mar els immigrants mig morts. No és un problema de quotes d'immigració, de protocols de polítiques internacionals. És un problema de la dignitat que no tenen els polítics que permeten que demà torni a ser com avui.

Comentaris

Waipu Carolina ha dit…
Completamente de acuerdo. Creo que muchos prefeiren mirar a otra parte y no enfrentar la situación!

saludos
Cèsar Llamborda ha dit…
Una abraçada Òscar i gràcies pel teu treball!

Personalment penso que és indigant el que estem fent amb Àfrica a costa del nostre progrès. Potser ho solucionarà Al Gore des de Tarragona estant? Millor no fer broma!
enhorabona pel post.
Oscar Ramírez ha dit…
Hola Waipu: Miran hacia otro lado pero no por verguenza ajena porque no creo que la tengan, lo hacen por ese desconocimiento del entorno global que se les crea a los politicos cuando mandan (da igual el color). Viven submergidos y sumisos a ese desconocimiento porque en el fondo ya les gusta, les esta bien.
Cèsar, Al Gore portarà a Tarragona problemes. Quan arribi se'l rebrà com es mereix i llavors vindran els antiavalatos de Barcelona o Madrid i ja estarà liada. Com si ho veies.
Gràcies Josep Maria.
Maria Rosa ha dit…
Gracies pel link i pel comentari! Jo tb et vaig llegint,... :-)

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS