NO US DIRÉ COM (4): LES FERIDES DELS GEGANTS
No us diré com ni perquè però avui he estat en un municipi molt proper a Reus. El seu nom comença per R i acaba per S i manté una rivalitat històrica amb la capital del Baix Camp. El cas és que he anat a parar a un local cultural d'aquest poble que porta el nom de la persona que provoca aquesta rivalitat. Hi he anat a escoltar una xerrada i, un cop acabada, he fet allò que més m'agrada quan vaig a un lloc nou, tafanejar. De sobte, he vist una imatge dantesca, horrible, sense precedents. Observant els gegants d'aquesta població que descansen en aquest local he vist que al gegant li falta una part del braç. I no li falta aquesta part de qualsevol manera, no li han tret per a restaurar-la. Li falta la mà i el canell que han estat arrencades brutalment. Fruit d'una caiguda? Derivat de la mania que tenen algunes persones per iniciar noves col·leccions d'objectes poc vistos? Els pels del braç m'han quedat enrinxolats i tenia la boca tant oberta que m'hi passava l'AVE sencer. Però la tragèdia ha continuat quan, observant la geganta, he vist que té una ferida al costat del coll que algú li ha curat amb esparadrap i una gasa. Com podreu observar a la foto que he fet, és una ferida de dimensions considerables i d'origen desconegut. Com s'ha fet aquesta ferida? La mateixa persona que ha iniciat la col·lecció de mans de gegants també col·lecciona pigues o berrugues de gegantes? És tot molt estrany i no quedarà aquí com si res. Si els gegants han patit aquestes ferides en acte de servei (la festa major) que canviïn als seus portadors. I si no s'han produït en acte de servei, que algú digui com ha estat. El cas dels gegants ferits queda obert. Podeu ampliar la foto per veure molt millor les proves d'aquest cas.
Comentaris
Una abraçada amic! ;-)
Josep Maria, estic convençut que son actes de guerra però: quina guera més dura, no?
Mon: Certament és un cas gegantí i caldrà investigar els origens de la violència entre els dos elements i saber qui va començar...
Mon, gràcies pel regal que ara miraré i que, venint de tu, serà com sempre un bon regal.