NO US DIRÉ COM (5): FA 15 ANYS

No us diré com però aquest dijous m'he retrobat amb un amic de fa molts anys. De fet és una persona a qui vaig conèixer quan treballàvem els dos a la Cadena Cope. Ell era, encara ho és, el Cap del Departament Tècnic i un servidor hi feia els programes locals. D'això enguany en fa 15 anys. El Martí Margalef, el de la foto, sempre era a l'altra costat de la peixera. En argot radiofònic, la peixera és el locutori per al tècnic o, la sala de control per al locutor. Del Martí sempre en recordo el seu molt bon sentit de l'humor i, sobretot i mai ho oblidaré, les moltes experiències viscudes fent bona ràdio. Vam estar moltes setmanes surtin amb la unitat mòbil cada diumenge al matí per anar a fer programes en directe a diferents poblacions de les nostres comarques. Arribàvem a mig matí, aixecàvem l'antena de la mòbil, buscàvem la senyal i fèiem proves fins arribar el moment de començar el directe. Més tard, ens en va passar una de grossa que trobareu més ben explicada al llibre "Darrere el micro. 69 any de ràdio a Tarragona" on se'm cita en diverses ocasions que aprofito per parlar d'anècdotes com aquesta. Va tenir lloc l'octubre del 1994, el dia dels tràgics aiguats que tothom té encara en ment. El Martí i jo vam ser víctimes de la tromba d'aigua quan havíem anat a posar en marxa, al centre emissor de La Canonja, l'emissora que s'havia parat per culpa de la tempesta. Vam estar aïllats hores i hores perquè la unitat mòbil va clavar-se al fang, prop de la riera que passa per aquella zona, i no la podríem treure de cap manera. L'únic menjar que vam tastar aquell dia van ser olives crues agafades del camp d'oliveres que teníem al nostre voltant. Al final ens van rescatar els bombers. Va ser una jornada tant difícil com humanament solidaria. Veure'l avui, ha estat a l'Hotel Imperial Tàrraco, m'ha fet molt feliç. Quan et retrobes amb algú que fa anys que no veus i t'alegra el cor, alguna cosa vol dir. Segueix com sempre, amb unes canes de més però amb el seu bon sentit de l'humor. Gràcies per ser així Martí!.