NO US DIRÉ COM (9): LA BARBERIA

Sempre m'han fascinat les botigues, comerços i establiments antics. Als nuclis antics de moltes poblacions encara en queden alguns que d'aquí uns anys es tancaran quan es mori la persona que el porta i que es jubilarà o els últims descendents dels fundadors que no voldran seguir el negoci familiar. Són cicles que, en aquest cas, m'entristeixen. A la Part Alta de Tarragona, al carrer Merceria, queden encara dues cereries que venen ciris, imatges i desenes d'altres productes. Son de les antigues, conserven la imatge de fa anys amb el toc del pas dels anys que no perdona. La tecnologia, en innovació consumista constant, ha motivat la horrible seqüència que suposa fer una foto amb la càmera digital a aquests comerços, passar-la a blanc i negre amb qualsevol programa informàtic i acabar tenint davant teu la mateixa foto feta cinquanta anys enrere amb menys tecnologia, menys consumisme i molta més gana.No us diré com ni on però aquesta imatge que acompanya el blog la vaig fer l'altra dia a un municipi de la Conca de Barberà que porta el nom del riu que travessa, del tot sec, la ciutat de Tarragona. Em va fascinar la imatge de la típica barberia de fa uns anys. Mentre em mirava la façana, la porta i els danys causats pels anys, vaig notar els aromes de les colònies a dojo per refrescar el clatell, les olors de l'escuma ben remenada amb aigua i escampada amb una brotxa, la navalla d'afaitar esmolant-se per cada client, les converses sobre política o simplement per tafanejar sobre els altres habitants del barri o del poble. Van ser instants d'uns temps no viscuts o vistos amb poca intensitat, una mirada enrere que cal fer de tant en tant. Tot torna als seus orígens i allò que no hi torna viu del passat o s'alimenta del futur amb timidesa.