SI MAR, HI HA ALGÚ

Em permeto fer un afegit al darrer post de la meva dona i blocaire, Mar Roca, el que ha titulat "Toc toc... hi ha algú?". SI, MAR, HI HA ALGÚ. Hi som tots aquells que realment t'estimem, hi som tots aquells que, quan llegim el teu blog (i tot el llegim un cop al dia), parlem o et truquem quan et passa el què et passa i que, nosaltres (els que sempre hi som) mai voldríem que t'hagués passat. Hi som tots aquells blocaires (i jo a més com a marit) que fem comentaris graciosos o ens toca fer-los de recolzament però, sobretot, sempre amb tota l'ànima i per donar ànims. Amb el temps he entès que tu i jo, a nivell personal, som com un pack que no es ven ni es compra per separat. Anem junts ara i sempre. Ets la meva companya de viatge i jo el teu (va ser una decisió conjunta). Si algú et critica, em critica a mi. Si algú et menysprea, em perd el respecte a mi. Si algú creu que has perdut punts, jo n'he perdut els mateixos per a ells. Si algú creu que no ets bona, que has sobrepassat els seus límits quan ells, aquests, els han superat amb escreix, no són del meu agrat. Aquí, en aquesta vida que cada cop ens sembla més curta, no hi ha condicions, no hi ha lloc per a fer avaluacions, ni lectures equivocades, ni distincions. Aquí toca que tothom sàpiga qui és, on és, a què aspira i amb quins companys de viatge vol fer el trajecte. En el meu cas, el meu viatge diari i, espero que per molts anys i més anys, i encara més anys, siguis tu. N'estic convençut. A vegades cal canviar l'amistat, la coneixença entesa com a amistat que tot ho suporta per mancances (les que tots tenim o hem tingut i posada en una balança que acaba equilibrada), per allò que és més agradable i desitjós que, en el meu cas, ets tu. Ho ets ara i ho seràs sempre. Gràcies per ser com ets i per ajudar-me, com tu fas i únicament tu, a ser cada dia una persona millor. Com a obsequi, la foto de Vicolo Stretto, a Taormina, tot recordant als nostres amics sicilians que sempre ens truquen quan fem anys, pel sant o quan llegeixen als nostres blogs, des del seu ordinador, super-lent i amb molta paciència per l'amor que ens professen, allò que ens passa cada dia. Per cert, arriben avui. Posa't les piles, jejejeje.

Comentaris

Jobove - Reus ha dit…
a aquest viatge naltros volem anar al seient de darrera per fer companyia

petons als dos
Waipu Joan ha dit…
són xulos aquests viatges ...
salutacions i bombardiers a manta! Ara que un bon barril de Guinness tampoc molestaria pas...
mossèn ha dit…
aixi sigui ... salut
Oscar Ramírez ha dit…
Té, hi teniu lloc per anar al seient del darrera. Serà un plaer.
Waipu Joan: que la Guinness no falti mai, però mai!
Mossèn, així sigui.
Anònim ha dit…
Que bonic!
Waipu Carolina ha dit…
Cuando puedas ven a buscar tu premio WAIPUEDUCA por casa. Feliz día! un beso
zel ha dit…
Ei, quina foto tan preciosa, esteu amb una cara de joia que enamora... Fes-li companyia, que s'ho mereix.
Petons.
Pitu Tarrasa ha dit…
Oscar, Jo també m’apunto als bons viatges, i per damunt de tot a l’amistat (amb bons i malts rotllos, així és la vida)
Salut.
Oscar Ramírez ha dit…
Gràcies a tots. I reitero el contingut del missatge, que quedi clar. Jo sóc una prolongació de la Mar i la Mar té una prolongació que es diu Oscar. Anem en pack, els dos juntets i allà on ella no cau bé no hi vaig i ella fa igual. Són coses que passen. Són els cicles vitals i essencials. Tot comença, tot acaba, tot pot continuar, tot pot finalitzar. Això és d'una cançó, que consti, jejejeje.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS