Blog personal del periodista i escriptor Oscar Ramírez Dolcet
ADÉU A SIDNEY POLLACK
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
Ens ha deixat un dels grans del cinema. Ha mort als 73 anys i víctima d'un càncer diagnosticat ara fa deu mesos el director, productor i actor nord-americà Sidney Pollack. Per a mi, Pollack ha estat un dels principals directors de les emocions, totes les que m'ha provocat en moltes de les seves pel·lícules. La més popular és sens dubte Memorias de África amb el Robert Redford i la Meryl Streep i que va guanyar un Oscar però la llista d'obres seves que m'apassionen és llarga. Danzad, danzad malditos (1969), Jeremiah Johnson (1972), Tal como éramos (1973), Tootsie (1982), Habana (1990), La tapadera (1993), Sabrina y sus amores (1995) o La Intérprete (2005) em semblen grans pel·lícules de Pollack a qui hem vist fent d'actor a altres creacions del setè art majestuoses com Eyes Wide Shut al costat de Tom Cruise i Nicole Kidman i amb la direcció del ja desaparegut Stanley Kubrick. Teniu un resum de la seva llarga trajectòria en aquest enllaç. Al llarg de la seva carrera va guanyar únicament un Oscar de Hollywood per Memorias de África però passarà a la història com un dels més grans. Acompanyo aquest post amb un fragment d'aquesta pel·lícula amb en Robert Redford i la Meryl Streep colossals.Fer cinema és sempre complicat i fer-ne art de manera constant ja és cosa de mestres.
Hi ha pel·lícules que a mí em queden molt lluny, però que són tan mítiques que no es poden deixar de veure, com 'Memorias de África'. La mort de Pollack deixarà penjada en la història del cinema perquè, un nen nascut el dia de la seva mort, també veurà aquests clàssics algun cop a la seva vida. N'hi ha que són imprescindibles!
Anònim ha dit…
Va ser un gran director tot i no rebre els premis que es mereixia.
Mai havia pensat en aquest punt que comentes i realment tens molts raó. Hi ha pel·lícules que quedaran per la posteritat i les veuran els nostres nets. A la llista de clàssics n'hi haura alguna d'en Pollack, segur.
Peter, és cert. Va estar nominat a l'Oscar diverses vegades i només va rebre una estatueta. Hi ha altres casos que també clamen al cel. Hollywood és així.
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”. Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat. Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant. L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Comentaris
Peter, és cert. Va estar nominat a l'Oscar diverses vegades i només va rebre una estatueta. Hi ha altres casos que també clamen al cel. Hollywood és així.