Header Ads

QUATRE PERSONATGES

La lectura diària de la premsa ha estat més enriquidora que la d'altres jornades dominicals on es parla més de viatges de cap de setmana o remeis per millorar la salut a base de cremes i noves teràpies. Els mitjans ens segueixen informant dels delicats moments que travessa l'actor Andrés Pajares. Els dos numerets que ha organitzat aquesta setmana al despatx dels advocats i un hotel de Barcelona han servit al seu fill, Andrés Burguera, per guanyar uns diners parlant del seu pare tot recordant que sempre l'ha intentat ajudar malgrat ell, el pare i de pas també la resta de la família, pintin al fill com a principal culpable de la malaltia de l'actor. La entrevista d'ahir a la nit al programa La Noria va provocar que la pàgina web d'Andrés Pajares no es pugues obrir pel col·lapse de visites. Una cosa mai vista i que em fa pena al tractar-se d'un dels actors de la faràndula espanyola que més pel·lícules cutres però amb bons gags han fet el darrer segle.
Un altre personatge vital a la historia del segle XX, per altres motius molt més importants que en Pajares, ha estat
Leopoldo Calvo Sotelo. El successor d'Adolfo Suarez, president del govern espanyol i protagonista del 23F, moria als 82 anys d'edat. D'ell en diuen que, pel poc temps que va ocupar el càrrec, va fer moltes coses i ben fetes. El més important, el que més ens ha de quedar d'ell, és el fet que va ser un president democràtic.
La democràcia és un bon invent que ha permès acabar en molts casos amb les dictadures. Aquí us parlo del tercer personatge del dia, Benito Mussolini. Enguany es compliran 125 anys del seu naixement i molt aviat podrem celebrar el seu afusellament. Mentre això no arriba, us parlo d'ell perquè m'ha sobtat un article que he llegit a La Vanguardia on relaciona Il Duce amb McDonald's. Val la pena llegir-lo i per això us penjo aquest enllaç.
Mussolini va ser ajusticiat pel poble i això és el que voldrien fer molts ciutadans austríacs amb Josef Fritzl, el Carceller d'Amstetten i quart protagonista d'aquest post. La seva filla, víctima durant 24 anys dels abusos sexuals del seu pare,
ha començat a explicar els fets, amb pels i senyals, a la policia. D'aquest personatge no se'n pot tenir cap pietat malgrat la seva edat. És en casos com el d'ell quan per uns instants penso que la justícia del poble s'hauria d'aplicar en segons quins casos. Que el deixin al mig de la plaça del seu poble i els seus veïns decideixin el seu futur. Això és un pensament en un moment de ràbia. Ja calmat, deixem que la justícia faci el seu camí i no responguem la violència amb més violència.
Heu vist quin repertori? Un actor acabat, un president mort, un dictador ajusticiat i una bestia humana a la presó. Cada persona és un món i el nostre món se'n va a norris.

6 comentaris

Anònim ha dit...

Dos de bons i dos de molt dolents. ja sabeu quins oi?

Tondo Rotondo ha dit...

M'ho imagino... jejejejje

Anònim ha dit...

jo sols compto un 1 bo.

Oscar Ramírez ha dit...

Anònim, jo si sé quins, jejejeje.
Tondo, salutacions!
Anònim: no passa res. Allà on tu en veus un n'hi ha un i potser algú en veurà dos. Divergir és bonic i sobretot fer-ho amb coherencia. A vegades en contes dos de bons i et surten dolents o també pot passar que un de bo acabi sent dolent perquè algú que té al seu costat ho és (és allò de la poma podrida o tocada que acaba podrint les altres). Sempre Parlant dels quatre protagonistes del post, quedi clar.

Josep (sl) ha dit...

El bo i un dolent depèn de l'ull que el mira. I inclús els bons tenén la seva part fosca.

Oscar Ramírez ha dit...

Ja ho comentava jo i és veritat. Per alguns fins i tot hi ha quatre dolents. Depen del prisma de cada persona.

Amb la tecnologia de Blogger.