DE 25.000 A ZERO

Aquest blog ha rebut les seves primeres 25.000 visites, una xifra molt maca i que evidencia que, com a mínim i sempre molt humilment, allò que s'hi diu aixeca un cert interès i, encara més important, genera debat. Estic content d'haver-hi arribat molt abans de complir el primer any d'existència com a blocaire. Moltes gràcies a tots i totes. Seguirem compartint bones estones per fer-ne 25.000 més i per parlar, com és el cas que ara us comentaré, d'actituds que es mereixen un zero ben gros. Els fets van tenir lloc el passat dimecres al Ple Ordinari d'un Ajuntament d'un municipi que comença per la lletra C. A la recta final d'aquest acte que hauria de ser un exemple més del tarannà democràtic que haurien de tenir tots els representants polítics electes, l'Alcalde d'aquesta població va prohibir la intervenció de dos partits de l'oposició que li volien formular diverses preguntes. Era el primer Ple on entrava en vigor el Reglament Orgànic Municipal (ROM) que, per a fer-ho entenedor, és el document que aproven aquells equips de govern que volen tenir-ho tot controlat per aconseguir que l'Alcalde tingui sempre la última paraula o que, si l'oposició vol fer preguntes sobre queixes ciutadanes, les entri al registre per escrit dos dies abans i així l'equip de govern les respon al Ple quedant bé i posant en evidencia, deixant com a dolents i els irresponsables, als de l'oposició. En aquest municipi el ROM es podria traduir com a Reglament Opressiu de la Manipulació perquè és un document fet a mida per coartar llibertats, negar intervencions i aplicar actituds que ens recorden als temps de la televisió en blanc i negre.
L'Alcalde d'aquest municipi que us dic no en va tenir prou prohibint la intervenció de l'oposició. Va anar encara més lluny perdent els papers i menyspreant en públic a un dels dos regidors a qui ja havia aplicat la seva censura. És trist comprovar com el poder provoca en un càrrec electe una metamorfosi que el porta a pensar que és el sheriff del seu poble. Confio que els seus companys de viatge polític i els seus assessors li recordin qui és i el facin baixar de la galàxia on viu ara fins la terra. De pas, posats a demanar, recordo als responsables dels mitjans de comunicació d'aquest mateix ajuntament que estan al servei de tots els ciutadans i tots els partits polítics. No es pot obviar allò que passa i no parlar ni mostrar imatges d'aquests fets que he explicat perquè el govern així ho ordena. El temps posarà tothom al seu lloc, alguns on ara hi ha els altres i a certes persones servils a l'altra costat de la porta que separa els despatxos del carrer.