Header Ads

LA IRENA I ELS NENS DE VARSÒVIA


Fa uns anys, un bon amic meu en qui sempre penso, el Philippe, em va regalar un aparell antic de ràdio en senyal d'amistat i fidelitat. Em va demanar que la cuidés i em va dir: "cada vegada que la netegis pensaràs en mi i de pas, ajudaràs a conservar el record de la meva àvia". I jo ho faig: conservo la ràdio, el record del Philippe i el record cap a la seva àvia que es deia Irena.

Diuen que un mor només quan els altres l'obliden i per això ella sempre viurà. La seva és una història molt peculiar perquè la Irena va ser una dona polonesa que va lluitar molt pel poble jueu resident a Polònia durant els anys de la ocupació alemanya. La Irena Sendler va ser una heroïna en la seva època per uns fets que posen la pell de gallina. La història que ara explicaré breument és molt emotiva. Ens situem a Varsòvia a principis dels anys 40 i en plena ocupació de Polònia per part dels nazis.

Durant aquesta època la Irene va ser membre de la resistència i va salvar la vida de més de 2.500 nens jueus que els alemanys volien portar als camps de concentració per aniquilar-los de fam o als forns crematoris. La Irena aconseguia treure a aquests nens del Gueto de Varsòvia on vivien. Primer els evacuava en ambulància dient que tenien el tifus i més tard va idear altres vies de sortida.

Els transportava amagats dins de sacs, cistelles de brossa, caixes d'eines, o carregaments de mercaderies. Amagava els noms dels nens i les seves identitats falses que els hi facilitava ella mateixa dins de pots de conserves que després enterrava sota un pomer proper a casa seva i davant d'una caserna dels nazis. Lentament anava treien nens jueus fora de Varsòvia, cap a la salvació.

El 1943 els alemanys van descobrir les seves accions i la van detenir, torturar i condemnar a mort. El dia de la seva execució, minuts abans, un soldat alemany se la va endur per a fer un interrogatori especial però la va acompanyar fins una porta de sortida secundaria i li va dir: corri!

La Irena va aconseguir fugir i el soldat que la va ajudar va morir afusellat al lloc d'ella. L'any 1944, finalitzada la ocupació de Varsòvia, la Irena va desenterrar els pots de conserves amb les llistes dels 2.500 nens i els va entregar al president del comitè de salvament dels jueus supervivents.

La majoria de les famílies dels nens havien mort als camps de concentració però molts altres es van retrobar amb els seus pares, germans, oncles o avis. De la fita aconseguida per la Irena no se'n sabia res fins fa pocs anys quan uns estudiants nord-americans van descobrir al món la gesta. Ara es prepara una pel.licula de la seva vida però ella, la Irena Sendler, no la podrà veure. Va morir aquest passat dilluns als 98 anys d'edat a l'asil de Varsòvia on havia viscut els darrers anys.

Curiosament, l'any 2007 va ser proposada al Premi Nobel de la Pau però aquesta distinció va ser per Al Gore, ex-president dels Estats Units i responsable de moltes de les guerres dels darrers anys. Aquest fet ens hauria de fer reflexionar sobre moltes coses.

Si us plau, permeteu-me que li dediqui a ella, a la Irena, aquesta dolça cançó que proposa acaronar l'oceà, amb l'esperança que també li acaroni la tendresa el seu rostre eternament. Gràcies per tot allò que ha fet i per allò que ha estat i serà per a la nostra humanitat tan desnonada de valors.




11 comentaris

Anònim ha dit...

Gracies per aquest post, Oscar. No ho sabia. He guardat la fotografia d´aquesta dona tant maca. L´hi explicare als meus fills el que va fer, i tambe el que va fer el soldat.

L'illa dels monstres ha dit...

llàstima que als llibres d'història acaben passan els dictadors, els genocides i tots els malparits màxims, i aquesta gent acaba en breus i anecdotaris... pur reflex de com som

mapi ha dit...

Si, aquesta dona si que va ser una gran heroïna...

M'alegro que t'agradi em meu blog! :)

Tu també en tens un munt d'interessants! Vinga, ja ens anirem "comentant" :D

peter ha dit...

M'ha emocionat molt aquesta història que expliques. No coneixia a aquesta senyora però realment és molt trist que no li concedissin el Nobel. Moltes gràcies per explicar-nos-ho tot.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

em vaig plantejar fer-li un post, peró veig que ho has fet tu, moltes felicitats, és un molt bon post

Mar Roca i Sol ha dit...

És realment fantàstic. No tinc paraules.

Charlie Hi-Hat ha dit...

Impressionant.

(Els premis Nobel cada dia se sembla més a Eurovisión)

peter ha dit...

en Charlie diu la veritat i el que pensem moltes persones. Cada vegada es pot confiar menys amb els Premis Nobel perquè estant del tot adulterats. El cas d'aquesta senyora i el fet que el guanyès l'Al Gore és una clara evidència.

Anònim ha dit...

Vaig llegir la notícia de la seva mort a no sé quin diari i em vaig quedar esgarrifat i aixó que no explicava ni una quarta part del que escriviu aquí. Enhorabona per la narració i llàstima pel fet del Nobel.

zel ha dit...

Preciosa la casa nova, enhorabona, et deixo un ram de ginesta per fer olor...
Una pena, aquesta dona es mereixia en Nobel, com bé dius, Al Gore no sé a qui va comprar...

Oscar Ramírez ha dit...

Moltes gràcies a tots i totes pel debat que heu generat en aquest post. Personalment és un post que més m'ha agradat fer i que més m'agrada per diversos motius que ara no venen al cas.
M'ha fet feliç veure nous blocaires als qui fa pocs díes he linkat a la secció de links perquè m'agraden molt els seus espais.
Em quedo amb tots els missatges publicats però de manera especial amb el primer, l'anònim que va obrir el debat. M'ha arribat a l'ànima totes i cadascuna de les teves paraules. Gràcies de veritat. Aquest és el camí, mostrar als nostres fills els valors essencials, el respecte, la solidaritat...

Amb la tecnologia de Blogger.