Header Ads

EL BOTELLÓN, UN PROBLEMA SOCIAL

L'Ajuntament de Sevilla haurà de pagar 24.000 euros a una veïna d'aquesta ciutat per les molèsties que li va causar durant tres anys una penosa activitat que exerceixen part dels joves d'avui en dia, el popular i llastimós "botellón".
Aquesta dona va haver de patir-lo tots els caps de setmana, i moltes dies entre setmana, perquè la trobada juvenil per a devorar alcohol al carrer es feia sota la seva finestra de casa. Començaven a mamar al vespre i s'hi estaven fins les set del matí moment en que arribava la empresa de neteja municipal que, per a rematar la nit de sorolls, enlloc de llençar les ampolles al camió, les trencava amb un mall de fusta sobre la vorera i xuclava els vidres amb una manega. Aquest molest sistema de destrucció de les ampolles també s'ha tingut en compte als jutjats de Sevilla en el moment de sentenciar el cas.
Un dia normal de "botellón" es podien aplegar sota la casa d'aquesta veïna unes 750 persones i els caps de setmana la xifra es doblava. Les conseqüències de la festa eren visibles tota la nit i un cop acabada: crits, baralles, cotxes amb els altaveus al màxim, vomitades, pixarades per tot arreu, ampolles i bosses pel terra...

Són els efectes d'aquesta nova manera de diversió d'una part de la joventut d'avui en dia. Dic "d'avui en dia" perquè abans el "botellón" no es feia i les barreges d'alcohol les consumies als interiors dels pubs i discos o a casa dels amics però no al mig del carrer en companyia de centenars de persones que concursen per saber qui serà l'últim en caure rodó a terra tot fregant el coma etílic.
Fa poc vaig veure el "botellón" que s'organitza cada cap de setmana a una coneguda població de l'Alt Penedès i vaig quedar bocabadat. A la mateixa plaça on havia sopat dues hores abans hi havia 500 persones mamant, parlant de temes banals i desafiant l'autoritat que, en aquests casos, mai arriba al lloc dels fets.
El "botellón" és un perill social ben important que evidencia els problemes generacionals que pateix la nostra societat. Què faran els fills de tots aquests joves que ara participen a aquesta disbauxa alcohòlica? Què s'hauran inventat de nou per escurçar-se la vida destruint les neurones i el fetge?
Jo no tinc resposta a aquestes preguntes però crec que ja és hora que es comenci a destriar per saber a qui es protegeix, per garantir el benestar dels ciutadans que són a casa seva i volen descansar i per obrir els ulls als pares que veuen marxar de gresca als seus fills però no els veuen quan tornen.

5 comentaris

Salvador Guinart ha dit...

Jo feia "botellón" a l'any 1982, 1983, 1984, a la plaça de la Font, durant la revetlla de Santa Tecla - i algun altre dia més -, o bé al carreró de la Palma. Erem 3 col·legues amb 3 "xibeques", amb el nostre cigarro... (be de fet diria que amb el seu cigarro per que jo no vaig començar a fumar fins els 30 anys), i xerrant de les nostres cases. Quan acabàvem la Xibeca, tornàvem "el cascu" a la Bodega La Palma, i al carreró continuàvem parlant tranquilament de les nostres coses, sense enborratxar-nos,sense molestar a ningú... ah!, i pixant al bar.

Salut amic!. Una abraçada.

Oscar Ramírez ha dit...

Amic Salvi, molt bo el teu comentari, jajajaja. Home, el que feies tu amb els amics era el "Chibecón" però pacífic. Feieu les vostres necessitats al bar, ereu tres i no 300, podieu parlar un cop feta la consumició (vocalitzar vull dir)... Això és una altra cosa.
Un petó a la Roser i als petits.

Salvador Guinart ha dit...

Si, si, ja se que no és el mateix, però amb el meu comentari el que vull dir, es que jo també he tingut 17, 18, 19 anys i no he fet el gilipollas. Jo he arribat a ostiar a un tio per donar una patada a una paperera... ja m'explicaràs!!!.
No puc sofrir veure fer el capullo al personal. Ho sento.

Records a la Mar!!

Salut amic!

Salvador Guinart ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Oscar Ramírez ha dit...

jajajaja, molt bo això de la paperera. M'agrada molt el teu comentari. És cert, tothom ha sortit quan era jove però sempre cal que hi hagi un respecte cap els altres. Ens parlem!

Amb la tecnologia de Blogger.