BON DIA, SEBASTIÀ

Als pobles no es voten els partits, es voten les persones. Sempre ho he escoltat i crec que és ben cert. Als municipis petits la política es viu d'una manera ben diferent i, en bastants casos, més sana. Hom pot malpensar d'un alcalde que porti 16 o 20 anys en el càrrec si és l'alcalde d'una gran ciutat però aquests mals pensaments s'esvaeixen si l'alcalde treballa per un poble petit. Dic tot això per parlar del Sebastià Bondia, l'Alcalde de Duesaigües que avui divendres deixa el seu càrrec per pròpia voluntat. Ho havia anunciat i ha complert. El Sebastià va ser escollit batlle del seu poble quan tenia 31 anys i enguany n'ha fet 25. El 1983 es va presentar per primer cop a les llistes i l'any passat va assumir el seu setè mandat consecutiu. Sempre ha governat amb una amplia majoria i de fet els darrers anys ho ha fet sense problemes perquè dels cinc regidors que té l'Ajuntament de Duesaigües tots cinc són del partit del Sebastià, Convergència i Unió. A les eleccions del 2003 van produir-se certes desavinences amb la federació nacionalista i Bondia va presentar-se amb una llista independent que va aconseguir quatre dels cinc regidors, un exemple de la importància que té tenen les persones i el poc pes dels partits als pobles. Al Sebastià Bondia el vaig conèixer fa uns 15 anys. Era en una època en que jo feia de mànager d'un grup musical i viatjava pels pobles per intentar que els contractessin per la festa major. Vaig fer molta amistat amb molts alcaldes i amb altres hi vaig tenir una relació molt cordial com en el cas del protagonista d'aquest post.

El Sebastià és el forner del poble i, si no ha canviat els hàbits de repartiment, surt amb el seu cotxe, s'atura als carrers principals del seu poble, toca el clàxon i ven el pa a la gent que se li apropa. Fent d'alcalde ha aconseguit moltes coses per a Duesaigües com ara la construcció del camp de futbol de gespa natural inaugurat fa pocs mesos, la creació de 2.000 metres quadrats de zona peatonal o portar l'aigua al poble mitjançant un acord amb la Comunitat de Regants. La feina continuarà però l'haurà de fer el nou alcalde que avui prendrà possessió del càrrec i que es diu Josep Llebaria. El Sebastià es va comprometre a tornar a guanyar les eleccions i a plegar un any després. Avui és el seu últim dia com a polític i demà seguirà sent una bona persona com sempre ha estat. Enhorabona Sebastià!

Comentaris

Salvador Guinart ha dit…
Aquest senyor, va ser client meu en una època que jo feia de venedor de productes de pastisseria. Com a client era realment entranyable.
Per cert, txon, huries d'explicar amb més detalls això de fer de manager... friso per saber-ho!!!
Oscar Ramírez ha dit…
Doncs mira txon, a principis dels 90 treballava a Cadena Cien i vaig aprofitar aquella època de crític musical per unir-me a un grup de joves que formaven un grup de pop i que sonaven força bé. Es deien Mai Toquem Junts i els vaig organitzar entrevistes a les ràdios i concerts amb grups com Ja t'ho Diré, Sopa de Cabra o Los Ilegales. Al final els vaig deixar i més tard van enregistrar dos CD's amb Discmedi. Ara, el cantant va en solitari. Es diu Xaviss i el seu primer disc li ha produït el Jordi Armengol, productor de Lluis LLach. Més o menys, aquest és el resum d'aquells anys com a manager musical. Què? t'agrada? jejejeje
jo només he tingut la possibilitat de coincidir un cop amb ell, i justament el dia de la foto de l'esquerra (a sobre la foto és meva jajaja), que era una roda de premsa en què precisament també deia adéu a un càrrec del consell comarcal del baix camp. i sí, semblava un home força entranyable, molt amable

salut!
Oscar Ramírez ha dit…
jajaja molt bo això de la foto. Jo l'he tret de la xarxa i consta com si fos del diari Avui. El dia que ens veiem ja et convidaré a un cafè.
zel ha dit…
Quin post més entranyable, Òscar, això és un homenatge, si senyor... Jo també vull saber com anava això de fer de manàger, és que ja t'hi veig... Va, no t'ho faré pas tornara explicar que ja li has dit al Salvador!

ten tota la raó, aqui som poc més de 400 habitants i la gent vota les persones, perquè és un poble convergent (a les generals) i en canvi surt la candidatura del PSC, és per la gent que hi ha al grup, que s'ho han guanyat, perquè realment han treballat molt pel poble.

Tu al peu del canó, eh? Petonassos, i a la Mar també, ara hi passo!
Oscar Ramírez ha dit…
De fet Zel, em podria extendre explicant això del manàger però el resum bo és el que li he fet al Salvi.
El que comentes del teu poble és un cas semblant al de Duesaigües. Es vota al Sebastià o al Pepet o qui sigui i no pas a les sigles que representen.
Un peto guapa!
Anònim ha dit…
M'agradaria que passegéssiu pels carrers de Duesaigües i us els miréssiu bé, amb tot luxe de detalls, hi veureu la política urbanística que s'hi ha seguit durant aquests últims anys, està massa lluny del poble que hauria pogut ser.
I tothom es queixa i ningú fa res, "som així" (diu la samarreta propagandística del poble). Som així, de burros, perquè deixem que hi hagi els carrers plens d'esvorancs, deixem que construeixin per tot el poble sense adaptar-se a l'entorn, primer les casetes adossades i després l'edifici immens que es diu El Nou PuigMarí, té collons la cosa, Puig Marí era una muntanya emblemàtica i ja no hi és, ja la podeu esborrar del vostre mapa, l'han convertit en una pedrera, es veu que necessitaven granit per a l'AVE, i jo pregunto ¿és que no n'hi havia més en tot Catalunya? que ens han pres Puig Marí??? I el poble a cobrar la part que li toca i a callar.
I el camp de fubol, oh! amb l'església hem xocat!! un camp de gespa natural quan hi ha escassetat d'aigua!!! que no hi toquem? Futbol, futbol i més futbol.
Tenim racons naturals preciosos, però està tot deixat, abandonat, ple de males herbes...
I dins al poble, placetes de ciment... on anirem a parar?
Veniu a Duesaigües i contempleu quin desastre de poble que tenim!
Oscar Ramírez ha dit…
Hola Anònim. Entenc que alguns estigueu rebotats amb les formes de fer de l'exacalde i dels seus projectes. Jo baso aquesta informació tot parlant d'alcaldes de petits municipis que fan gran política. Com sempre, hi haurà moltes divergencies que seguirant constant en quest espai i que, t'ainimo a fer debat per a publicar aquí, caldria que estiguessin publicades. Moltes gràcies.

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA