113 PARAULES PER CAROD
Llegeixo que en Josep-Lluís Carod-Rovira ha recuperat la faceta de filòleg al llibre "113 paraules per salvar", en què recull un seguit de mots genuïns de la llengua catalana que encara són d'ús habitual per a molta gent, però que han caigut en desús. Entre aquestes 113 paraules hi ha enguany, bony, eixugar, porticó, bressol, amarar, bec, ficar, potinejar, setrill, xona, cigala, llufa o gargall.
Segons ha explicat en Carod, escriure aquest llibre ha estat "un divertiment cultural" que li ha omplert les vacances i les hores lliures. Amb el mateix divertiment cultural que en Carod tot i que en hores de feina i no pas de vacances, li dedico aquesta carta amb 113 paraules entre les quals hi ha algunes de les que vol salvar.
M’amaro per posar en remull la seva consciència i em permeto treure el bec a passejar per a recordar-li que el govern del tripartit no ha parat de ficar la pota i ha desgovernat Catalunya, potinejant tot el que trobava per convertir-ho en un gargall. S’ha de tenir el cap més buit que un setrill per aconseguir cabrejar tot un poble prenen decisions desencertades que l’únic que han fet ha estat toca la xona i la cigala als catalans. Amb les esquerres al poder portem la llufa tot l’any perquè sou un govern de broma que, per sort, enguany canviareu d’escenari passant a tenir el paper que us toca, el d’oposició per sempre.
Comentaris
Carod-Rovira, Josep-Lluís (Presidenciable d'ERC)
"Els candidats que s'escriuen amb M de Madrid ens l'han tornat a jugar" (en referència a Artur Mas i a José Montilla) (El Punt, 18 d'octubre)
"La gent de paraula no cal que passi pel notari" (en referència al compromís electoral d'Artur Mas davant notari) (El Punt, 18 d'octubre)
"CiU crida molt però a Madrid es torna muda i actua com una oenagé" (El Periódico, 19 d'octubre)
"Catalunya ha de conservar els valors que puguin ser referents comuns i oblidar la cultureta de fa anys, com ara un determinat club de futbol, una determinada muntanya i la botifarra amb seques" (El Punt, 19 d'octubre)
"Catalunya serà digital i tecnològica o no serà" (adaptació de l'afirmació del bisbe Torras i Bages "Catalunya serà cristiana o no serà") (El Punt, 20 d'octubre)
"No pot ser que el PSC voti una cosa una cosa a Catalunya i una altra a Madrid. El PSC ha d'escollir entre ser el Partit dels Socialistes de Catalunya o el partit del compañero" (La Vanguardia, 24 d'octubre)
"Nosaltres som catalanistes. Altres, senzillament, són de dretes" (La Vanguardia, 27 d'octubre)
"Mas pot guanyar les eleccions el dia 1 i perdre-les el dia 2" (La Vanguardia, 29 d'octubre)
[Sobre un possible pacte CiU-PP] "La cabra avesada a saltar, fa de mal desavesar" (El Punt, 30 d'octubre)
"Les persones que obrim camí som sempre objectiu d'insults" (El Punt, 31 d'octubre)
Tinc clar que la gent progressista i d'esquerres es pot sentir decebuda, però això no ens ha de fer oblidar quina alternativa real tenim: la nul·litat absoluta. Potser hem d'escollir entre el dolent i el pitjor, però llavors cal triar el dolent. I mira que em costa admetre-ho.