Header Ads

LES COMPARACIONS SÓN ODIOSES

Els ajuntaments tendeixen sempre a estirar més el braç que la màniga. I fruit d’aquest acte, del tot irreflexiu, endeuten les arques municipals fins a uns límits inimaginables. Explico això un cop he llegit a la premsa local que la província de Tarragona és la setena de l’estat espanyol amb un major deute per habitant. La llista publicada per aquest rotatiu, amb dades del Ministeri d’Economia i Hisenda, ens permet saber quins ajuntaments de les nostres comarques estan més endeutats.

Tarragona i Reus lideren el rànquing i tanquen la llista dels cinc més endeutats els consistoris del Vendrell, Cambrils i Calafell. Consulto les dades del Ministeri i amplio els coneixements a la seva web on encara hi ha xifres més interessants. Em centro en Cambrils, municipi on visc actualment i on l’equip de govern s’omple la boca constantment amb la frase “som un referent en ...”.

Dels 8.115 municipis espanyols que apareixen a la llista, Cambrils ocupa el lloc número 88 al rànquing d’endeutament. El seu deute és més gran que el d’altres ciutats i fins i tot capitals de província amb molts més habitants com ara Càceres, Cuenca, Lugo, Palència, Ciudad Real, Guadalajara, Zamora, Soria, Igualada, Santa Coloma de Gramanet, Lloret i un llarg etc.

Amb més de 1.430 euros de deute per habitant, Cambrils ocupa la desena posició provincial i és molt per sobre d’altres municipis que tenen la mateixa població. Cito totes aquestes dades per a demostrar al tripartit cambrilenc que les comparacions són sempre odioses. Cada cop que ells diuen ser referents en alguna cosa, citen municipis propers i similars en habitants però quan els convé, callen i no comparen res.

Què en fan dels diners dels cambrilencs per gastar-los amb tanta rapidesa i endeutar-se fins el coll? Com han arribat a aquests límits? Són conscients que no poden solucionar-ho ni a mig ni a llarg termini i que han hipotecat la ciutat per molts anys?

Ara podria citar inversions que s’enduen gran part del pressupost anual i que han provocat part d’aquest endeutament. Podríem parlar de l’augment dels sous del govern local començant per l’alcalde, de la col•locació dels famosos coordinadors d’àrea que cobren sous insultants, de l’increment de la plantilla de treballadors municipals, d’empreses municipals creades sense cap motiu aparent de la millora de la gestió, de l’encàrrec d’informes i estudis a preus desorbitats i de moltes altres decisions preses pensant més en el carnet que no pas amb el cap.

Citar tot això és convertir-se en demagog però no passa res, assumeixo el rol. Per a mi no és cap demagògia, és la pura realitat, tan trista com certa. Tots aquests consistoris endeutats fins el coll les passaran magres per aconseguir inaugurar alguna obra el proper any, quan les eleccions municipals. Algun regal els farà ZP en forma de PlanE o altres campanyes que els governs locals es faran seves. Així és la política.

5 comentaris

Albert B. i R. ha dit...

Hi havia polítics que pensaven que els ingressos creixerien any rere any i que el boom mai esclataria. Doncs ara s'han trobat amb la crua realitat! El pitjor, que qui paguem les conseqüències no són ells. sinó nosaltres.

Anònim ha dit...

Òstia Oscar ets cada dia més valent. ¿No tens por que et fotin un paquet? és que la gent crítica com tu molesteu...

Joan Maria Gavaldà
Cambrils

Oscar Ramírez ha dit...

Albert, totalment d'acord. Som, com diu la frasse, cornuts i hem de pagar el beure.

Oscar Ramírez ha dit...

Anònim, moltes gràcies.

Oscar Ramírez ha dit...

Perdó, anònim no havia vist que has donat el nom. Moltes gràcies Joan.

Amb la tecnologia de Blogger.