PENSAMENTS LLEUGERS (8):EL PA DE CADA DIA

FOTO:EL CAIRE 2009

Perquè em trobo sol escrivint, parlant en nom propi, amb certs encàrrecs covards?

Perquè he d’afrontar aquesta lluita, sovint confusa en una escriptura que se m’imposa com a obligada per mantenir viva la memòria d’una persona que, tot i no ser-hi físicament, em demostra la seva presència constant?

Perquè he d’assumir certs rols que no em pertoquen per les pors dels qui en són propietaris metafísicament parlant?

No comprenc que s’amaga dins de tantes foscors, ja prou negres, que intenten fer-te partícip de les seves pors, temors, capítols foscos, històries rares, de poble.

Estic net! Ben net! No tinc trampa ni cartró, res a camuflar. Em trobo cobert d’una porqueria que no em correspon, d’un llençol de mitges veritats o senceres que desconec i vull desconèixer.

Demano aire pur, sortides dignes, comiats previsibles, adéus que ja tarden, un pas a l’oblit per aquells que han fet el què tocava en el moment precís i han de iniciar un nou camí, lluny del nostre.