09 d’abril 2010

-->


Sóc nascut a l'interior. Vaig descobrir la mar fa vuit anys, de tard en tard i gràcies als amics que m'hi van dur. I me'n vaig enamorar per la seva senzillesa a primera vista i  per aquells elements que, de tornada, no coneixia. I el temps va compatir el meu enamorament i la mar m'estimava tot sabent que jo era, llavors, un simple observador i passatger. I el mateix temps, savi com la sorra que banya la mar, em va embolcallar d'ella mateixa, captivant-me sense remei i sense saber que les seves onades, tranquil·les o braves segons el dia, m'havien fet far de les seves penes i alegries.
Com a nàufrag que troba una roca on aferrar-se a cada instant en aquest oceà ple de restes de naufragis, la mar, molt més calmada a jorns i més revolta amb el pas de les hores, ha estat element vital, arrel a les palpentes ben encertades que et salva dels esculls.
I el sol, astre brillant quan vol assimilar aquest paper sempre complicat, m'ha secat de tantes desgràcies properes en el moment més difícil, apareixent quan tocava i sense demanar el perquè del canvi, de les reaccions kafkianes que, un servidor i sense saber el perquè, manifesta a l'instant, com a cridat a ser el profeta d'una terra que no coneix i desitja desconèixer, per plaer, per afrontar més naufragis.     
Visca la Mar! Gràcies Mar!

2 Responses so far.

  1. Bona foto i bon artícle, que disfrutis de la mar.

  2. Jordi, moltes gràcies, ho intentaré.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -