28 de novembre 2012


Ho faig poc sovint però avui toca. Avui toca compartir un dels poemes d’un dels meus poetes preferits, el Joan Margarit. Aquest dimarts llegia alguns dels seus textos al programa “Via Llibre” de Canal 33, un d’aquells espais residuals i minoritaris per les televisions que mirem cada cop més persones. 

Sempre és millor recordar Joan Brossa que mirar-se la brossa que fan a altres canals. Margarit segueix en estat pur, amb el seu realisme de sempre i el dibuix de la quotidianitat dels carrers que viu i els dies que trepitja. Aquest poema, anomenat “Es perd el senyal”, em sembla un clar exemple del que us comento.  


Es perd el senyal

No tinguis pietat del que has estat,
perquè la pietat és massa breu:
 no dóna temps a construir-hi res.
De nit, en un petit aeroport,
veus com un avió s'està enlairant.
Va perdent-se el senyal.
Sents el convenciment que estàs vivint
uns anys sense esperances que ja són
els més feliços de la teva vida.
Hi ha una altra poesia, hi serà sempre,
com hi ha una altra música.
La de Beethoven sord. Quan es per el senyal.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -